Soferts i maltractats clients

Fa un dies us deia que us explicaria com ha acabat el viacrucis al que Telefònica m’ha sotmès. El motiu de la trucada (la primera a finals de juliol) era un senzill canvi de línia. Podria explicar-vos que he trucat 26 vegades, que a finals d’agost ( la que feia 19) em van dir que no els constava cap sol·licitud i que m'obrien una de nova... Una senyora que insistia “ mire en el palo de la calle si ve el puerto”... jo li volia fer entendre “que en mi calle no hay palos” i que, a més, “no sé que es el puerto”. Un altre que em va dir que no rondinés que feia quinze dies que no trucava (lògicament, els dies que era de vacances!). Una d'anti-manual: li dic perdoni si al llarg de la conversa el meu to li sona desagradable però estic molt enfadat amb vostès! Fa un mes i mig que no tinc telèfon ni adsl! Resposta de la senyora: “pues se controla y así se ahorra de pedir perdón". Per postres, després de més d’una trucada em volien vendre de tot. Al final vaig exigir un fax (que em va costar molt que me'l dongués) per deixar constància de la meva queixa i donar-me de baixa. Un cop ja de baixa m'en vaig a gastar els punts que tenia a una tenda Telefónica, previ a anar a Vodafone a donar-me d’alta. Una noia molt atenta em va donar un mòbil nou i mentre feia els tràmits l’hi explico la meva història amb la seva empresa. Em diu “increible, si quiere le doy de alta y mañana o pasado tendra la línea”. No m’ho podia creure. Doncs sí! Divendres a la tarda contractació i dissabte a les 12 ja tenia ADSL. El més trist és la completa indefensió dels clients. La manca de respecte pel client. La sensació d’impotència davant del que no pots fer res, del que no pots anar enlloc. No hi ha dret. La gent, els clients, tenim el dret de ser atessos en correcció i de forma eficaç. Si no volen posar oficines d’atenció al client, que jo crec l’Administració hauria d’exigir que hi haguessin, hi hauria d’haver un sistema de qualitat obligatn a que després de dues trucades algú s’interessés per saber què et passa. I crear un sistema de sancions econòmiques, perquè si no hi han sancions, si no les toquen la butxaca, no ens en sortirem. I a qui li correspongui ha de crear institucions que defensin la qualitat del servei que donen. Nosaltres els clientes hem d’exigir als nostres representants polítics que legislin en defensa dels consumidors, que ho facin de forma real, que tothom sàpiga com ha de reclamar i a on. Que es posin al nostre lloc, que vegin el que patim. M’agrada que ara als controls de l’aeroport ja no facin tantes arbitrarietats. Però perquè no ho fan? Doncs perquè qui legisla ha patit això. Segur que si qui legisla patís el que pateixen molts consumidors tot seria diferent.