Viure en una gran ciutat no és fàcil. De fet, la convivència no és fàcil. Quadrar el jo amb el nosaltres costa molt. Actualment, en què a les nostres comunitats s’hi han afegit persones que venen d’altres llocs i d’altres cultures, és bo que tots, uns i altres, fem un esforç perquè les coses no grinyolin. La veritat és que no és difícil perquè ja tenim una ratlla vermella que no es pot passar: el respecte als drets humans, als drets d’altres. Si ho tenim clar d'ara en endavant, segurament podrem conviure tranquil·lament. Ha costat molt que les actituds racistes o xenòfobes es castiguin. I aquestes paraules, com llibertat, amor... hem de vigilar de no embrutar-les. És a dir; si algú orina en un portal, neteja a les criatures en una font publica, fa servir l’espai públic com el seu jardí privat, col·labora a amargar la vida a la gent del seu entorn... sigui blanc, negre, cristià, musulmà, gitano... això té un nom: incivisme. Ha passat aquella ratlla vermella i a qui li correspongui a d’actuar per restablir la convivència. La gent, els nostres veïns i veïnes, no entendran que no s’actués i els que creiem amb les llibertats ens entristiria que s’aconseguís que les justes queixes del veïnat afectat fossin titllades de racismes, nomes perquè qui les provoca fossin, per exemple, persones d’ètnia gitana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada