L’altre dia fent visites per la ciutat uns veïns em van dur a que conegués un cas. Una senyora amb el marit malalt i amb tres fills de 18 a 25 anys. I els tres amb cadira de rodes. Viuen en un pis que no està adaptat. Una verdadera heroïna. No entraré al fons del cas però entre mig hi ha veïns i veïnes que no volen posar-la les coses una mica més fàcils a la senyora. No m’ho podria creure. Segur que aquesta gent quant s’asseu a veure els telenotícies es commou quan informen del que passa pel món i davant seu tenen l’oportunitat de compartir, de créixer com a persona, i no ho fan. No s’ha explicat prou be això dels drets humans. Caldrien exemples de situacions quotidianes en les que ens saltem i trepitgem els Drets Humans sense ni saber-ho. Espero que al menys hagin de sentir -de la meva boca ja us asseguro que ho sentiran- que la vida sense compartir, sense estimar, no té cap sentit. Mireu que deia el gran Fromm: “...L’ objectiu de la vida és néixer plenament, però la tragèdia consisteix en el fet que la majoria de nosaltres mor sense haver nascut veritablement”.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada