Dissabte un diari acusava sense cap tipus de rigor a una persona de la meva oficina del Síndic. Posa a la seva boca una frase molt dura. No entraré a contestar-ho al diari. Fa molt de temps que vaig decidir no donar «més carnassa» a la gent que la busca. El temps, la feina, posen a cadascun al seu lloc. SÍ A LLIBERTAT D EXPRESSIÓ, faltaria més! I qualsevol intent, per petit que sigui de retallar-la, allà em trobaran, per defensar-la. La defensaré amb el mateix afany que tinc en defensar el dret, com a ciutadà, a rebre informacions contrastades. Des de sempre he cregut molt en el dret a la informació, però com en tot, no tot s’hi val. No es pot insultar, dir mentides (en aquest cas tant grossa que se'm fa difícil entendre com algú la pot dir, com algú la pot sentir i com després la pot escriure). Des d’aquí responc per la gent del meu equip, del seu compromís amb les persones, amb la llibertat, amb els drets.Molts periodistes han mort per denunciar abusos i drets trepitjats arreu del món. Només com a reconeixement de tants professionals que s’hi deixen la pell, hauríem de tractar temes tant susceptibles com la convivència amb seriositat. Amb la convivència no s’hi juga. Cal donar veu a qui no en té, però cal ser altaveu de la veritat. No podem donar veu a l’insult sense més. No hem de ser altaveu de comentaris sense fonaments. La llibertat d’expressió sense el dret a una informació de qualitat no ens serveix de res.
1 comentari:
Efectivament, la informació ha de ser veraç i contrastada, no podent mai atemptar contra l'honor ni el bon nom de les persones.
És cert que els periodistes han der ser molt curosos en la informació que proporcionen, però quan no ho fan, ens hem de saber defensar amb el sentit crític i el seny. Per exemple, les pàgines del diari ABC i La Razón son farcides de fal·làcies i mentides, però no les creiem, perquè tenim un sentit crític.
Publica un comentari a l'entrada