Avui no estic massa inspirat. Serà que entra l’estiu i, de mica en mica, se't va acabant la corda i et calen unes dies de descans. Espero que l’Àfrica aquest any em recarregui d'energia. No sé si és que s’acosten les vacances o què, però avui em trobo cansat.
Malgrat això, el passat dimecres a la tarda me'l vaig dedicar a mi. De fet ja molts anys que ho faig. Miro de reservar-me el dimecres a la tarda per cuidar-me, per parlar amb mi, per veure com estic, per perdre'm per algun racó de la ciutat, per fer una volta pel rodal amb bicicleta, per fer-me algun regalet, per fer allò que me ve de gust… vaja: allò que és tan normal que fem amb els amics molt amics i que no sé si és tan normal que ho fem amb nosaltres mateixos. Per a mi és bàsic cuidar-se, saber en quin punt estem emocionalment. Aquest conèixer-nos bé és el gran company de viatge, una “aspirina” contra el desànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada