Ahir vaig tenir la sort d’apendre d’un grup de dones que estan amenaçades per homes (en aquest cas, tots ex-parelles seves). Volia saber de primera ma quà sentien, en què hem fallat la societat, què pot fer un Síndic, què podem fer la gent del carrer. Desprès, donant voltes a tot el que vaig escoltar, em vaig refermar en que moltes vegades el problema és el silenci, la falta de gest. Els silencis parlen més moltes vegades -aquesta és una d’elles- que el soroll. El silenci de no sortir tothom al carrer contra la violència a les done . El silenci dels qui tot i tenir responsabilitats no parlen. Els silencis dels que compren joguines sexistes. Els silencis de no rebre més i més formació i informació a les escoles, a les empreses, a tot arreu sobre què és realment la igualtat. Els silencis a les actituds clarament masclistes de molta gent. Els silencis de promocionar la dona com un element més de consum de moda. El silenci de no fer res davant l’explotació de les dones a les carreteres, als clubs. Els silencis davant el foment de les actituds de superioritat de molts homes... El silenci per no plorar, per no rectificar desprès de cada mort.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada