Memorial

Ja fa molts anys que vaig al “memorial”, que és el dia en que es recorda aquells homes i dones que ens han deixat per causa de la SIDA i per recordar al món que la sida encara mata . Al nostre món més proper, el dels Europeus, i a la zona d'EEUU, la sida es por dir que és gairebé una malaltia crònica. Però com passa amb la gent que va massa farta, que no valora el menjar, també ara hi ha molta gent que se'n va encomanant, sembla que ja no cal prendre precaucions. La SIDA segueix fent estralls al món. Les xifres segueixen sent esfereïdores i en la major part del planeta els qui la pateixen no reben medicines. Amb la SIDA , passa com amb totes les catàstrofes d’aquest planeta: a la que no surten per la TV ja no són notícia i és com si no passés res. I ara? Doncs fins a l’1 de desembre no en sentirem parlar més i la gent continuarà morint, es continuaran encomanant i continuaran no publicant guies clares, amb llenguatges entenedors, que segur poden ferir sensibilitats, però amb la salut no s’hi juga i si per arribar a la gent cal parlar amb llenguatge “ordinari” cal fer-ho. Per cert: molt interessant la guia de gl-Stop sida / coordinadora gai-lesbiana, llàstima que els hi han fet retirar. Felicitats Projecte dels Noms per mantenir viu el memorial.