La gent hem de reclamar els nostres drets i hem de queixar-nos de tot allò que no va bé (o que ens sembla que no va bé): ha de ser així. Aquí tothom esta d’acord. Però què passa amb els deures? Abans d’ahir anant pel carrer em vaig trobar aquest desagradable present (el de la foto) al mig de la vorera. Em va sorprendre que algú pogués ser tant incívic, per permetre això. No vaig entendre com es pot sortir a passejar el gos sense pensar que un dels motius de treure’l a donar un vol, just és que faci això. És a dir: que cap sorpresa per al propietari, en aquest cas propietària! S'hauria d’haver imaginat que això podria passar i agafar un paper i recollir-ho. Mentre tirava la foto va sortir una senyora que té una botiga a prop i vam parlar una estona. Em va dir que era una senyora que passeja el gos cada dia pel mati entre 2/4 de 8 i les 8. Em vaig posar d’acord amb la senyora i aquest matí l he vist. Sé que és un cas per sort no massa comú, però el resum de la conversa ha estat: "Ja el conec a vostè, és el Síndic, doncs el que ha de fer es que l’Ajuntament netegi. Jo no tinc perquè recollir les “caques de ningú”. I això que parlavem del seu gos!!! Com que les coses encara poden empitjorar ha afegit: “Deu tenir molt poca feina per estar esperant que passi per aquí tant d’hora". Crec que no calen més comentaris. Segur que aquesta senyora deu exigir els seus drets. És tant difícil predicar amb l’exemple!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada