Jo no sabria dir-vos perquè pugen tant els preus dels aliments, tampoc sabria explicar perquè hi ha tanta gent als que els sobra de tot i altres que no tenen res. I menys encara perquè no menja tothom o perquè val més la pena que els governs gastin més en armes que en menjar per la gent. Són una part de les moltes preguntes que em faig davant del perill d’un crisi alimentaria que, de fet, amb això de “perill d’una crisi” únicament posem les coses més difícils a la gent que ja pateix. Quant algun “trasto” de casa s’espatlla, ja no serveix i mirem de canviar-lo. L’ONU segur que hauria de fer alguna cosa amb el patiment de la gent, perquè si no perquè serveix? I nosaltres, què podem fer? Doncs jo crec que cadascú com a mínim hauria de prendre consciència de que existeix aquesta situació. També informar-se i conscienciar-se. Canviar el trosset que puguem de la nostra parcel·la de món . I es pot fer!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada