Estic molt orgullós d’haver dedicat molt de temps de la meva vida a diferents causes, entre elles la de buscar la “legalitat” de la diversitat i molt especialment el tema gai i lèsbic. És un tema en el que sempre he estat molt sensible. La vida m’ha col·locat en llocs per poder treballar en aquest direcció. Ara, sentSíndic, no m’he oblidat en absolut dels meu compromís, dels meus valors. A la que vaig saber que a Sabadell hi havia hagut una agressió per raons de lesbofòbia no va passar ni 10 minuts que vaig intentar parlar per telèfon amb la mare de la noia agredida. Ho vaig intentar durant un cap de setmana sencer però òbviament la mare estava prou preocupada com per parlar amb mi. És més que lògic. Això si: vaig aconseguir parlar al cap d’uns dies amb unes persones que en nom d’ella em van venir a veure. Una salvatjada el que li va passar a aquesta noia. Ara, lògicament, segueixo preocupant-me. Malgrat tot, no ens oblidem de la veritable víctima que és la noia, a la que cal protegir i ajudar perquè vegi que no passa res per ser lesbiana. No hem de perdre el nord: l’objectiu és treballar contra l’homofòbia i la lesbofòbia. Organitzar unes xerrades a l’institut? Fer un treballar seriós, amb resultat, amb les agressores? amb els seus pares i mares? Hi ha diferents opcions i maneres. La que per a mi no serviria és que ningú utilitzes aquest cas com a trampolí. El móon es canvia amb el cor, és cert, però amb una combinació de cor i cervell i sense oblidar en absolut a les víctimes i no oblidar-les vol dir moltes coses: preservar l’anonimat de forma directe i indirecte, educar, sensibilitzar, denunciar de forma efectiva, ser realista, dir les coses tal i com som. Per aquest camí sempre m’hi torbareu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada