"Quan la guerra va començar ningú no dormia a casa perquè tenien por que la poguessin cremar amb nosaltres a dins. Quan es feia fosc ens amagàvem al camp, i quan vam començar a cremar les cases, vam haver de fugir".
Aquest és només un exemple dels “seus problemes”. Podríem posar el de la fam, la manca d’aigua, d’infraestructures, de salut... Tot això ve a que diumenge vaig estar a "La festa de l’Esperança" d’Intermon-Oxfam i mentre escoltava el manifest pensava amb aquesta frase estesa en el nostre món occidental: “aquí també hi ha problemes". De fet és un frase pensada per justificar el fet de no fer res, és cert. No es poden comparar, però, ni per la seva magnitud, ni per les possibilitats de resoldre i molt menys en el fet d’uns serveis mínims coberts. L’Arcadi Oliveres diu que si tot el món equilibrés el seu nivell de vida tothom viuria com a Portugal. Doncs no està malament.
Gràcies a tothom qui que creu en les utopies, eina indispensable per avançar. Gràcies Intermon Oxfam.
Aquest és només un exemple dels “seus problemes”. Podríem posar el de la fam, la manca d’aigua, d’infraestructures, de salut... Tot això ve a que diumenge vaig estar a "La festa de l’Esperança" d’Intermon-Oxfam i mentre escoltava el manifest pensava amb aquesta frase estesa en el nostre món occidental: “aquí també hi ha problemes". De fet és un frase pensada per justificar el fet de no fer res, és cert. No es poden comparar, però, ni per la seva magnitud, ni per les possibilitats de resoldre i molt menys en el fet d’uns serveis mínims coberts. L’Arcadi Oliveres diu que si tot el món equilibrés el seu nivell de vida tothom viuria com a Portugal. Doncs no està malament.
Gràcies a tothom qui que creu en les utopies, eina indispensable per avançar. Gràcies Intermon Oxfam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada