Si una cosa he aprés al llarg de la meva curta vida, és que s'ha d'anar “al tanto” amb les expectatives. Cada cop estic més convençut que són la font de moltes frustracions. Així que no sé què espero del 2008. Entrem, un cop més, en un món bastant tocat. Hi ha conflictes per molts llocs i els drets humans ja no sé a on queden. Es trepitgen a tort i a dret i, clar, amb aquest panorama prefereixo no fer-me massa il·lusions de que tot anirà millor que al 2007 . Avui, abans d'escriure aquestes quatre ratlles, m'he repassat alguns diaris. No he vist massa bones notícies: des del bisbat de Tenerife al Pakistan, passant per Àfrica, fent escala a Amèrica... vaja, a tot arreu en major o menor mesura es passen els drets dels altres pel forro del pantaló.
Em quedo amb una fragment que vaig llegir aquest dies al llibre "Sonrisas de Bombai":
"... los colores que integran el muro del mundo, de sus negros y sus grises y de la responsabilidad que tenemos todos para hacer que esas tonalidades se vuelvan blancas e impolutas. Si pintamos un pequeño trozo de blanco ya habrá menos pared negra y entre todos pintamos el fragmento que nos corresponde al final el negro dejara de existir". Aquesta seria una bona expectativa per al 2008.
"... los colores que integran el muro del mundo, de sus negros y sus grises y de la responsabilidad que tenemos todos para hacer que esas tonalidades se vuelvan blancas e impolutas. Si pintamos un pequeño trozo de blanco ya habrá menos pared negra y entre todos pintamos el fragmento que nos corresponde al final el negro dejara de existir". Aquesta seria una bona expectativa per al 2008.
1 comentari:
Realment tu ets de els que han fet importants pintades i has aconseguit una paret una mica mes blanca. Gracies Josep
Publica un comentari a l'entrada