Dijous vaig anar al Parlament de Catalunya a la presentació del llibre PARAULES del President Ernest Benach, que és un recull dels discursos de la VII legislatura. Entre molts hi ha el que va pronunciar a la inauguració del Racó de la Memòria. En la dedicatòria que em va escriure en el llibre deia: "la pluja es necessària, com la vostra tasca! Gràcies". Cal dir que aquell dia va ploure molt. Just per "culpa" d'aquesta pluja els parlaments es van fer a l'auditori de l'Hospital Taulí, i això em va permetre caminar un tros sota el paraigües al costat del president. Suposo que ell no ho sap, però em va donar molta força aquell tros. Per a mi aquell monument tancava una etapa a la meva historia d'Actua Vallès i qui m’havia de substituir, en Jordi Motllor, començava a sortir a escena. De fet el monument va ser materialment obra seva. El president em va parlar de sommis i també va parlar-me d'utopies. Em va agradar que algú com ell em parlés d’utopies.
En l'homenatge que em va fer ACTUEM també va ser-hi. És a dir, que en moments sensibles de la meva vida ha estat. Gràcies, president! Probablement mai t'he agraït que fossis, que hi siguis.
En l'homenatge que em va fer ACTUEM també va ser-hi. És a dir, que en moments sensibles de la meva vida ha estat. Gràcies, president! Probablement mai t'he agraït que fossis, que hi siguis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada