Un altre aniversari. Avui desprès de l’ofrena a Sabadell em preguntàven per Radio Sabadell què significava per a mi aquesta festa. És difícil contestar-ho sense entrar en connotacions polítiques, però jo crec que una de les coses que fem es homenatjar aquella gent que van morir per defensar les seves idees. Aquests dies ens hauríem de dir un mai més. A les guerres, a imposar les idees per soc mes fort (fort en armes...), i es que no n’aprenem, en tants anys d’historia a les esquenes de la humanitat encara continuem matant, fent patir, destruint. Per sort crec que cada cop més, la gent del carrer odiem més les armes i als “salvadors” de llibertats. De totes passades encara hi ha moltes coses que fan "vomitar": avui a la televisió un general rus carregat de medalles explicava una nova bomba que “mata tot el que esta viu (textualment) i que és més potent que una bomba atòmica”, que “pesa poc” (es veu que això es important) i l’home diu com a gran detall“que no perjudica el medi ambient”. Com es pot tenir tanta poca vergonya?, tant poc amor pel món? I per fer-ho més insultant, estava la mar de satisfet de que la bomba “no és una amenaça mediambiental”. Clar: de les persones, animals... en definitiva de la vida, no en deia res. Hi ha homes i dones que ens fan sentir vergonya de compartir espècie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada