El dret a bellugar-nos

Deixeu-me començar reconeixent que no sóc un expert en transports i tampoc en macroeconomia, així que potser, tot el que penso sobre el tema, algun entès ho poguí rebatre. Però del que sí entenc és del que se sent quant agafes transports públics, en aquest cas em refereixo a la xarxa de rodalies de RENFE. És que clar... ara que sembla que els trens tornen a la anormalitat (vull dir anormalitat perquè fins no fa massa, la normalitat gairebé era la inpuntualitat) i sembla que ara ja són regularment puntals, és a dir; que dona la sensació de que ja està tot arreglat. Doncs no, no està tot arreglat, ni de bon tros. Segueixen havent-hi els mateixos problemes d’abans. Estic convençut que els transports públics han d’estar pensat en el “públic”, és a dir en els clients, les ciutadanes i ciutadans, i si algú no el pot agafar perquè les infrastructures no estan bé, de públics res de res. Es converteixen automàticament en privats, uns trens per gent amb salut en el que qui no va massa lleuger, amb cadira de rodes, amb una maleta (espectacular que el tren que va l’aeroport, on segur que la gent va carregada les portes no s’obrin a ras d’andana), amb un cotxet.. no els pot agafar perquè els accessos no estan adaptats, les portes no s’obren a l’alçada de les andanes (no ho entès mai això de que les andanes de la RENFE no s’ avinguin amb les portes), no hi han ascensors... per no dir que si tens ganes d’anar al lavabo a una estació és impossible. Transport públic que tampoc ha d’estar renyit amb la qualitat. Agafar el tren i haver d’entra-hi amb calçador tampoc és donar servei. Perquè no posem trens més llargs? de dos pisos? També trobo fantàstic que retornin el bitllet si hi ha retards, faltaria mes!!!!! Però que te'l donguin al baixar del tren, no fer-nos anar buscar-ho no sé a on, perquè si a sobre de que arribes tard encara has d’anar a canviar-ho... I no estic inventant res. En una altre empresa pública de ferrocarril, per un problema a la xarxa, el tren no anava gens a l’ hora. Ens van avisar, jo vaig baixar del tren en una estació, perquè no podia esperar, i a la porta de l’estació i havia un senyor que em va donar un altre bitllet i em va dir “disculpi”. Això és servei!!!. També estaria bé que te'l tornessin si decideixes no pujar en un tren on no hi cap ni una agulla. Com també seria bo que et donguessin un targeta de telèfon per poder fer una trucada i dir a la feina que arribaràs tard, perquè clar entre el retard, la cua per demanar el "certificat" de que el tren porta retard... passa més estona i tampoc crec que sigui l’usuari qui a sobre hagi de pagar la trucada. Tampoc estaria malament que l’unic “llibre” de reclamacions de cada estació es convertís en fulls, així no caldria fer cua per reclamar, que òbviament es una forma de dissuadir del dret a reclamar dels clients. Només son algunes idees per a qui li correspongui, per millorar el servei. Les persones ens sentim orgulloses de viure a on vivim si entre altres els serveis funcionen.

Darrerament tampoc ho tenim fàcil amb la bicicleta, que malgrat promocianar-ne el seu us cal tenir carrils per on passar. O el que encara es pitjor: lloc on deixar-la lligada. Si no pots lligar enlloc, només en les parades de bici, com ho fem? Algú s’ha parat a pensar que una bicicleta no és un autobús, que per “robar-lo” cal alguna cosa més unes tenalles per tallar un candau? Cal legislar per poder viure be en la nostra societat però cal fer-ho pensant en la gent a la que va destinada la llei i tenint en compte la realitat tal com és.