Què és ciutadania? Diria que és un conjunt de drets i deures de la gent que viu en aquest món, és a dir; algú a qui se li atorguen uns drets, però que també està obligat a uns deures . Fins aquí la definició esta clara, té però alguns punts negres com podria ser que regularment quan en parlem, sempre pensem en gent que com a mínim tingui 18 anys “d’antiguitat” en aquest planeta.
Viure en una societat és una experiència de compromís, que hauríem de trobar engrescadora i hauria d'ajudar-nos a trobar allò que no va prou bé, aquelles injustícies que fan patir algú , a viure la diversitat de formes d’entendre la vida, tenint com a única frontera el respecte a tothom, a dir allò que no ens sembla bé i dir-ho ben alt, a voler canviar aquelles lleis que fa massa temps que es van crear i ara ja no ens serveixen, perquè el món va caminant i es va transformant... a dir com volem viure, a aprendre de l’altre. Treballar el compromís en un món millor, fer-nos nostres les drets humans. Sense oblidar el nostre dret al lleure, a equivocar-nos, a viure utopies, a somiar... Tot això no hauria d’estar emmarcat en una edat o un altre, és més, “rizando el rizo”, són potser els més joves els que hauríen de poder viure més activament el ser ciutadans i ciutadanes, i nosaltre , la resta, els que ja no som tant joves, els que tenim més responsabilitats, si es que la responsabilitat en el ben estar col·lectiu es pot mesurar, els hem d’ escoltar, perquè són una veu amb menys condicionats, mes “blanca”.
Cal doncs reivindicar i treballar activament per fer compatible la joventut amb el compromís, perquè un altre mon depèn de tothom.
Viure en una societat és una experiència de compromís, que hauríem de trobar engrescadora i hauria d'ajudar-nos a trobar allò que no va prou bé, aquelles injustícies que fan patir algú , a viure la diversitat de formes d’entendre la vida, tenint com a única frontera el respecte a tothom, a dir allò que no ens sembla bé i dir-ho ben alt, a voler canviar aquelles lleis que fa massa temps que es van crear i ara ja no ens serveixen, perquè el món va caminant i es va transformant... a dir com volem viure, a aprendre de l’altre. Treballar el compromís en un món millor, fer-nos nostres les drets humans. Sense oblidar el nostre dret al lleure, a equivocar-nos, a viure utopies, a somiar... Tot això no hauria d’estar emmarcat en una edat o un altre, és més, “rizando el rizo”, són potser els més joves els que hauríen de poder viure més activament el ser ciutadans i ciutadanes, i nosaltre , la resta, els que ja no som tant joves, els que tenim més responsabilitats, si es que la responsabilitat en el ben estar col·lectiu es pot mesurar, els hem d’ escoltar, perquè són una veu amb menys condicionats, mes “blanca”.
Cal doncs reivindicar i treballar activament per fer compatible la joventut amb el compromís, perquè un altre mon depèn de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada