dimarts, 14 de juny del 2011






Il·lusionem-nos


Fa dies que va començar el moviment 15M, els Indignats, durant aquest temps han sorgit propostes molt interessants que caldrà vehicular perquè no passi com passa massa cops, que la il·lusió topa amb el “realisme” i es converteix amb res. Allò que va començar com un Àgora modern no pot ser segrestat per la voluntat d’ altres que busquen ocupar l’espai públic per fer-se’l seu. El respecte al que es de tothom s’ ha de preservar i l’esperit de la gent que es va aixecar i va dir que volien que s’els escoltès tampoc pot acabar en un no res. Els que dissabte es van constituir en Ajuntaments han de prendre bona nota del que passa als carrers i places, del que ha passat i no haurien de pensar que “ja s’ ha desinflat, anem fent la nostra”. Els indignats estaven contra una manera d’entendre la política que de ben segur comparteix molta gent i no és excusa dir “que es facin partit polític i a les urnes”. Els moviments pacífics de participació ciutadana cal escoltar-los i promocionar-los amb la mateixa intensitat en que s’ ha de fer complir el dret de tothom a la seva ciutat, aquest és el gran repte i la generositat que s’ espera dels polítics. La ciutat, la política municipal és el lloc on s’està més a prop de la gent i això és un privilegi perquè la feina que fas la veus, la toques. Ens equivocarem si l’única fita és un silló , un bastó . La fita son les persones i per arribar-hi no cal anar a romeries, costellades, aplecs…i ja està,cal la generositat de sumar pel bé comú. Si anem per aquest camí de ben segur que haurem après una mica del que ens vol dir el carrer.