Fa molt de temps que els polítics i la gent ens queixem de la poca implicació amb la vida “política” de la societat, en especial dels joves. De fet, és una realitat que la política –més ben dit, els polítics en general- no desperta passions en la majoria de la gent.
El que em sembla contradictori és que, ara que sí que volen discutir d’allò que no els agrada, que es reuneixen per dir que estan “indignats”, que d’una manera pacífica volen obrir un procés i un espai de reflexió, ens queixem i els vulguem limitar l’espai on poder fer-ho, o fins i tot questionem el dret a fer-ho. És lògic i sa que la gent es pugui reunir per discutir sobre el que no entenen. Que no s' entengui com la immensa majoria de la gent “sin comerlo ni beberlo” són les víctimes de la mala gestió d’altres amb una crisi terrible que ha deixat a la cuneta a una pila de persones.
Que es qüestioni el sistema que tenim és sa. No es pot demanar la participació de la gent a la vida pública però voler aquesta es porti a terme de forma tutelada, dirigida i el pitjor de tot: "controlada".
Benvinguda sigui la implicació social, la defensa pacífica de les idees, les ganes de canviar, de prosperar, de parlar, de posar sobre la taula idees, d’implicar-se. I benvingut sigui l’aprenentatge, l’escoltar i, si em permeteu, el “oído cocina” que ha de fer el món polític.
Els que em seguiu sabeu que sóc un ferm defensor de què el món es pot canviar, millorar, en petits gestos. També penso que els servidors públics ens deben a la gent. No oblidem que ser servidor públic és un acte voluntari que s’adquireix per estar al servei de la gent i això vol dir conèixer els problemes, anar a buscar allò que no va a l’hora, acompanyar, explicar, treballar fort i escoltar què diu la societat, què diuen les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada