Dimecres, comença el dia amb el meu talladet de rigor tot llegint la premsa d’àmbit nacional. Arribo al despatx i miro la premsa local. Ja sé que no puc parlar de política en públic i no ho faig mai llevat que es vulnerin els drets de les persones . Llegeixo una entrevista del candidat d’ una plataforma “fundada “ a Vic, que diu frases com “Primer els de casa” i es va animant “Hoy mismo he invitado a una café a un negrito que quería venderme un DVD. Se me parte el alma de verlos así” i va seguint “las urgencias del Taulí estan colapsadas por los árabes y los negritos” per si no havia quedat prou clar “Apruebo que atiendan a un negrito en urgencias pero después, a su país” i per demostrar un cor immens diu: “Yo solo quiero que los Sabadellenses sean mas felices”.
Si la meva felicitat ha de venir de tractar a les persones amb diminutius, d’enviar a la gent fora de Sabadell pel color de la pell o la religió, No cal, gràcies, de fet no ha inventat res, en Hitler i altres van començar així repartint odi i l’odi només porta a un lloc: a la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada