Ja hem passat, un any més la Diada Nacional. L'onze de setembre d'enguany va ser un dia ple de coses, de les quals m'en quedo amb dues: el discurs divendres passat al Parlament de l'Heribert Barrera,i la celebració d'una Associació andalusa de Sabadell que va fer per organitzar per la Diada Nacional.
I al món segueixen passant moltes altres coses , algunes , moltes, que no entenc: Una senyora amb 3 fills i el seu marit a la presó que va ocupar un pis. No estic
I al món segueixen passant moltes altres coses , algunes , moltes, que no entenc: Una senyora amb 3 fills i el seu marit a la presó que va ocupar un pis. No estic
d’ acord amb les ocupacions però no totes les ocupacions són iguals i, com en tot , cal saber sobre l’ entorn per poder jutjar-les . Potser l’ administració abans de “castigar-la” tancant totes les portes a algú que ha buscat una vivenda per on ha pogut tan per a ella com per als seu fills , hauria de posar-se a la pell d’ aquella gent que no te res i que mentre la burocràcia va tramitant ha de seguir vivint . No podem ser tant simples de jutjar només els fets , calen saber els perquès, només així anirem construint aquella societat en que la música soni igual per a tothom . Senyora A.J, sàpiga que no està sola .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada