Ja sabem que al món de l'esport no hi ha homosexuals: tothom és heterosexual, vaja; o això sembla. Resulta, però, que qui està orgullós de que la casualitat l'hagi fet néixer gai i, a més, com que li agrada l'esport, el practica a fora de l'armari. Molt bé.A París, però, ha passat que un equip de musulmans no ha volgut jugar contra un d'homosexuals. Què fort! Com que ja us podeu imaginar què penso, no m'estendré... però us imagineu què passaria si l'equip de futbol de "Ejes y Toros" no volgués jugar contra un equip format per musulmans? Jo us ho diré: els haguéssin acusat de tot, els haguéssin tret de la lliga i segur que s'hagués muntat una manifestació. (Alguns comentaris als diaris digitals, d'aquí, són terribles en contra els gais.) I és el que hauria de ser. Ara, com que no és "Ejes y Toros", doncs no passa. Els Gais ja estem acostumats a rebre bufetades socials. No podem deixar de treballar perquè tothom pugui exercir els seus drets. Espero que si es manté que no volen jugar, que no juguin amb ningú. Això és com si un jutge no vol casar dos homes: doncs miri, els ha de casar, li agradi o no. O una farmacèutica que no vol vendre preservatius. Deixar passar això no és tolerància. És privar drets a la gent. Es comença "entenent" perquè no volen jugar i s'acaba en un camp de concentració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada