No sé si Déu existeix o no. De fet crec que ningú té una manera de “demostrar-ho”. Si bé és cert que molta gent és feliç “vivint-ho”. El que segur existeix són els valors, la llibertat, l’estimar... i això no és patrimoni de ningú. Hem de buscar els camins que ens fan ser feliços i la realitat és que no existeix un “estàndard” de ser feliç. Algú és feliç passant-se el cap de setmana a casa llegint i altres sortint fins les 6 de la matinada. A uns els fa feliços pregar i a altres ser voluntaris en una ONG. Hem d’anar en compte amb el que no ens deixa ser feliços ni a nosaltres ni als altres.
“Exportar” com hem de ser-ho o com hem de viure no és bo. No podem dir a la gent com han de ser feliços i com no. No podem imposar als altres una determinada manera de veure la societat. Podem, i hem, d’explicar la nostra manera d’entendre el món i defensar la llibertat d’expressió sempre. Quan nosaltres volem comunicar i quan ho volem fer els que pensen diferent. Convèncer si. Imposar no.
“Exportar” com hem de ser-ho o com hem de viure no és bo. No podem dir a la gent com han de ser feliços i com no. No podem imposar als altres una determinada manera de veure la societat. Podem, i hem, d’explicar la nostra manera d’entendre el món i defensar la llibertat d’expressió sempre. Quan nosaltres volem comunicar i quan ho volem fer els que pensen diferent. Convèncer si. Imposar no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada