Escoltar

Ahir a la tarda estava a l'Oficina, al Casal Pere Quart, on en una de les sales del primer pis hi havia una xerrada d’en Santiago Carrillo. De sobte un grup de persones va intentar rebentar l’acte: privar de la paraula a algú que no pensa com ells.
No entraré en la història del sr. Carrillo, més que res perquè sóc conscient que en les èpoques que li va tocar viure la primera part de la seva vida publica es trobava en una societat alterada.
M’entristeix que es rebentin actes on la gent va a explicar coses. Fonamentalment perquè crec cegament en el poder de la paraula i en el diàleg. Aquest escoltar-nos els uns al altres es l’única cosa que podrà salvar aquest món de més guerres i misèries. Es comença rebentant actes, se segueix rebentant caps a patades i s’acaba en una guerra. Tots aquells que ens indigna això tenim deures a fer: no podem reproduir la manca de diàleg en el nostre dia a dia. Res de discutir-nos per una condició que no es agrada de l’altre. Perquè algú es coli, perquè algú no pensa com nosaltres anem imposant la cultura del parlar i escoltar. De mica en mica els que volen acabar violentament amb els que no pensen com ells aniran quedant més i més sols i soles.