Estimada Aixa,Ja sé que no podràs llegir aquesta carta. Et volia dir que ho sento. Jo no era cap dels membres d’aquesta vergonyosa pantomima de tribunal que et van condemnar a morir lapidada per ser culpable d'haver estat violada i per buscar refugi en les "autoritats". Ni tampoc era cap dels 50 homes que van tirar les pedres. Ni era un dels 1. 000 homes de públic. Però sóc un home d’Occident, que vull creure que exportem els drets de les persones allà on es trepitgen. Avui, Aixa, finalment venim a Somàlia, però no anem a Kismayu , on et van violar, ni a Mogadiscio, on et van matar. Tampoc anem a protegir a ningú del teu pais. Ni a cap més nena de 14 anys. Anem a defensar els nostres vaixells, a defensar els nostres interessos. Per això et demano perdó. Ja sé, Aixia, que no ho deus entendre. Jo tampoc. Segur que no deus saber perquè no hem vingut corrent a salvar-te a tu i tants d’altres. Allà on siguis, segurament també trobaràs gent del Congo que tampoc entendran res de res. Però sàpigues que aquí, lluny de casa teva, hi ha molta gent que no ens agrada la música que sona i que la volem canviar. Que pensem que volem deixar un món millor del que hem heretat. Un món no hi càpiguen casos com el teu. Un planeta que sigui per viure-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada