Josep Escartín

Servei

Són les cinc del matí, avui el meu dia comença molt d’hora, vull anar a visitar una senyora que no pot dormir perquè sent sorolls. Ha trucat molts cops a la porta de la guàrdia urbana, de l’ Ajuntament i el problema, segons la senyora segueix. Clar, si la queixa és a la matinada i s’ hi va a les 8 del vespre, doncs és difícil arribar a alguna conclusió. La ciutat es va despertant però només em trobo vehicles municipals, de neteja, de la Urbana. Tot es silenci a aquesta hora. Arribo al pis, casualment el veí de sota té un tall fet per un ganivet, una ambulància se’l emporta , escolto a la senyora i escolto el soroll, penso caldrà avisar al servei de mediació. Però el que és més important és que el que esperen els veïns de la gent que tenim l’obligació de servir-los es sentir que els seus problemes també són nostres. Desprès he aprofitat per anar a veure un problema de càrrega i descàrrega fora d’hores que molesta als veïns. L’ Ajuntament m’ha dit que està resolt però és evident que no ho està, dues furgonetes estan descarregant fent un soroll considerable , són les 6.15 del matí els veïns que esperen a la porta em diuen que sempre és així. A les 7 vaig a veure la cua al registre civil per poder-ne parlar amb qui ho ha d’arreglar. Per qué us explico això? Ara comença un període electoral, tots els polítics van d’ aquí cap allà buscant vots per tot arreu i massa casos llençant porqueria sobre el altres candidats, però la gent no espera això, espera propostes, espera tenir-los a prop, espera que siguin exemple.