Josep Escartín

Tornem-hi

Viatjar és una de les meves passions.Soc dels que sempre estic a punt per conèixer altres realitats.Veure el mon, compartir altres maneres de viure , crec que ens obre noves perspectives i ens dóna més arguments i idees pel nostre dia a dia. Aquest any , per Califòrnia , he pogut retrobar vells amics a Les Vegas, recordar els meus anys de militància activa contra la sida i a favor dels drets dels homosexuals amb gent coneguda de San Francisco, gaudir de la natura en els impressionants parcs naturals de Yosemite i Sequoia , banyar-me a l’ Oceà , bons capvespres a la platja amb molt bona companyia. Però mentre tant el mon seguia . EEUU anava per primer cop a recordar la masacre d’ Hiroshima que ells van provocar , fa un any hi era jo , i que malgrat tot no n’ han après res de res i segueixen fomentant guerres i aguantant dictadures . El drama Pakistan i India amb la poca solidaritat internacional i la ineficiència d’ un govern per estar al costat de la gent que pateix . De la Mesquita de Lleida a la de la zona zero de NY . Cal actuar sense complexos per que els drets de tothom siguin respectats . Les dones policies de la frontera de Melilla .Els controladors aeris i la por a una vaga . El desglaç de l’ Àrtic per aquells que creuen que no hi ha canvi climàtic.Puja d’ impostos si o no?. Les lapidacions de nou davant la impassibilitat d’ occident . El recurs de la Defensora del Poble , al meu entendre els Síndics , els defensors , no hem de fer la feina dels polítics. Els “Manters” i la gran assignatura pendent de la democràcia : el finançament del mon local . La senyora Amèlia que ha patit un cop més el que és el mur de la insensibilitat social d’ alguns servidors públics . La senyora Marta que malgrat lluità molt no s’ en ha sortit i la lentitud absolutament indigna de l’ administració de justícia l’ ha deixat sense casa al carrer . …. El mon segueix , tornem al nostre dia a dia , hi ha moltes causes per les que lluitar , molta gent a la que fer costat i massa coses a canviar. .