Josep Escartín

Esclavituds

Ahir vaig fer un cafè amb uns homes nascuts al Senegal i Mali que es dediquen a vendre coses al dammunt d’ una manta , altrament dits “manters” . Vagi per endavant que no els hi compro mai res perquè penso que la societat la fem entre tots i totes i vendre productes copiats i sense pagar els impostos que ajuden a fer realitat l’ estat del ben estar , millor dit que ens acosta a l’ estat del benestar , no em sembla bé . Tenia interés en parlar amb ells sobre el tema i , així que, aquest dies a la meva Oficina hem muntat aquesta trobada . En aquest cas eren gent que estaven aquí , sense tenir “els papers” ( uff que malament sona això de no tenien papers per estar al món) i que a canvi de vendre un mínim tenen “dret” a una sostre compartit amb una pila de gent i amb el que els sobre dels guanys , uns 200€ al trimestre, els envien als seus lloc d’ origen per ajudar les seves famílies . Ajudar als que estimes , no sona malament . És evident que cal posar ordre als "top manta" i també a tot el grapat de delinqüents que els exploten , com els que exploten a les dones , com als camells …. Per fer-ho , per posar fil a l’agulla , també ens cal saber el que significa pel comerç tradicional i evidentment la procedència dels productes ,si cal que paguin una llicència municipal .... Amb tot això podem fer un debat serè i intel·ligent . La resta és el camí fàcil, el populisme .