Josep Escartín

Burka

Hi ha moltes coses a la vida que no es poden tractar amb lleugeresa i menys encara aprofitat les èpoques pre-electorals . Simplificar el tema de les dones que utilitzen la burka, és una lleugeresa que no ens podem permetre . Estem en un moment de greu crisi econòmica i la crisis social ja comença a treure perillosament el nas . Personalment no m’ agrada la filosofia que hi ha darrera la burka que, resumit, seria "guardar-me pel meu marit". És un tema de possessió , de convertir la dona en un objecte propietat del seu home que no em va gens ni que sigui voluntari . És cert també que defentsant-la dient que “se la posen les que volen “ és relatiu, doncs, per poder exercir el dret de decidir també cal tenir les eines que fan falta per saber escollir . Dit això, però, i entenen que l’ administració necessita saber a qui es dirigeix , hauríem primer saber de quanta gent estem parlant. Després de saber perquè el porten , obrir també un diàleg amb les usuàries i amb els seus grups culturals i religiosos . Després, amb tot això a les mans, decidim . Els europeus estem orgullosos de ser una societat oberta , respectuosa amb els drets humans , que no ens agrada sentir com a altres parts del món no es respecten els drets de les persones, en especial el dret a ser diferent. No caiguem doncs amb “solucionar” coses a cop de titular .