Aquest dies m’han passat moltes coses , però us en parlaré només de tres . La primera , i ho faré per ordre cronològic ,és que l’ Ignasi , un gran amic, es casa . Això no seria noticia més enllà de l’ amor que tinc cap aquest amic, si no fos perque ho fa amb el Fermí , cosa que només ho poden fer en poques parts del món. En un dia a dia que ens omple de retallades , en que l’ excusa de la crisi fa que molts drets trontollin , m’ omple d’ orgull viure en un lloc de la terra on dos homes ( o dues dones ) poden casar-se si així ho volen .
L’ altra ETHOS , quan els vaig conèixer, en una visita molt extensa que els vaig fer , estaven en una situació econòmica molt difícil malgrat l’extraordinària tasca que fan per a la rehabilitació i prevenció de les dependències . Van tenir un mal començament doncs un grup de veïns i veïnes no els volien ja que , malauradament, massa gent associa droga amb delincuents . Arrel de la visita es van produir complicitats que els han dut a salvar-se i a poder tirar endavant amb il·lusió i força . Jo, com a sabadellenc, els agraeixo molt que ells facin un sabadell millor i els encoratjo a seguir vencent les dificultats i a treballar per a trencar tòpics absurds .
I, la tercera, la presentació de la Memòria del síndic . Aquest és un acte especialment entranyable per a mi . Em dóna la possibilitat, no tant sols de passar comptes amb la ciutat, sinó també per veure gent que ha passat per l’ oficina ja fa temps . Els polítics passen cada quatre anys un “examen” . Jo crec que és molt de temps . A mi m’ agrada fer-ho cada any; també és cert que al Síndic el tria el Ple de l'Ajuntament, que és la màxima representació de la sobirania popular a la ciutat i no directament la gent . Ara, encaro el darrer any de mandat amb la mateixa força que vaig començar , amb les mateixes ganes de servir a la meva Ciutat i a la seva gent perque, i us ho dic de tot cor , és un privilegi estar el costat de la gent , ser el Síndic de Greuges de Sabadell .
L’ altra ETHOS , quan els vaig conèixer, en una visita molt extensa que els vaig fer , estaven en una situació econòmica molt difícil malgrat l’extraordinària tasca que fan per a la rehabilitació i prevenció de les dependències . Van tenir un mal començament doncs un grup de veïns i veïnes no els volien ja que , malauradament, massa gent associa droga amb delincuents . Arrel de la visita es van produir complicitats que els han dut a salvar-se i a poder tirar endavant amb il·lusió i força . Jo, com a sabadellenc, els agraeixo molt que ells facin un sabadell millor i els encoratjo a seguir vencent les dificultats i a treballar per a trencar tòpics absurds .
I, la tercera, la presentació de la Memòria del síndic . Aquest és un acte especialment entranyable per a mi . Em dóna la possibilitat, no tant sols de passar comptes amb la ciutat, sinó també per veure gent que ha passat per l’ oficina ja fa temps . Els polítics passen cada quatre anys un “examen” . Jo crec que és molt de temps . A mi m’ agrada fer-ho cada any; també és cert que al Síndic el tria el Ple de l'Ajuntament, que és la màxima representació de la sobirania popular a la ciutat i no directament la gent . Ara, encaro el darrer any de mandat amb la mateixa força que vaig començar , amb les mateixes ganes de servir a la meva Ciutat i a la seva gent perque, i us ho dic de tot cor , és un privilegi estar el costat de la gent , ser el Síndic de Greuges de Sabadell .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada