67

Hi ha debats enverinats. No entraré a posicionar-me si la gent que té la sort de treballar ha de jubilar-se als 67 anys. Al menys, ara no. El que a mi em preocupa és saber com ho farà, a dia d'avui, la gent que no té feina. Com es crearan llocs de treball. Com es resoldrà el seu dia a dia. Sempre han de pagar els plats trencats els mateixos? És per això que em pregunto: l’especulació financera, no caldria gravar-la? No caldria buscar els vuitanta mil milions d’euros que les grans fortunes d’aquest país no paguen en els impostos corresponents? Perquè sentim sovint que aviat veurem la llum al final del camí.. però, i el treball què? No he sentit mai com farem per tal que la gent torni a treballar. Però, em pregunto, com és que els “culpables” principals continuen tenint insultants beneficis? Què trist! què indecent!

Dijous em va venir a veure un senyor i em comentà que la seva entitat “d’estalvi” l’hi a “pres” la casa, amb un retall del diari on explicava el que ha guanyat el "seu" banc durant el 2009. Guanys que han obtingut , també, gràcies a ensorrar aquest senyor i a la seva família. Volem sentir coses que resolguin el dia a dia, que no ens distreguin amb el futur. Perquè el present ja és prou dolent per massa gent com per no parlar-ne molt i molt. I, sobretot, cal donar esperança i il·lusió. Cal que la gent pugui tenir confiança.