S'acaben els Eurogames

Aquests dies he viscut molt intensament els Eurogames i la veritat és que he gaudit molt. Com sempre, però, hi ha qui pensa que uns jocs com aquests no calen. Curiosament no critiquen que en les mateixes dates hagi a Barcelona un altre esdeveniment que té molts paral·lelismes amb els Eurogames. Suposo que tot es pot criticar però, per ser francs, caldria a l’hora de fer-ho posar tot l’entorn del nostre discurs en el mateix pla, és a dir: la realitat, i no fer barreges entre el que estem parlant i el que seria un nom fictici. No podem dir “no calen els Eurogames” per que els gais poden jugar a futbol...! Jo que òbviament no hi estic d’acord amb aquesta afirmació podria entendre-la en un món perfecte on algú pugui fer un gol i dedicar-lo al seu "nòvio", on no s'insultés al àrbitre dient-li “mariconazo”, on no es fes la broma fàcil dels vestuaris… I podria donar-hi crèdit si, qui critica, hagués viscut des de dins els jocs. És molt maco criticar des de la majoria. Però ja no ho és tant quan algú no pot viure en els seu entorn més inmediat la seva sexualitat amb llibertat. El millor dels Eurogames: El voluntariat, gent que s’ ha mogut només per les ganes de col·laborar i que, a més, s'ho han passat bé. Quina lliçó! Parleu amb ells i elles i després escriviu articles.