Somiar és lliure. De fet al món s'han fet moltes coses gràcies a somiar. Quan vam començar a pensar en portar uns Eurogames a BCN vam somiar molt. Desprès es va posar en paper i es va portar a “vendre”... i més tard els va comprar "tothom”. Un cop "comprat", vam il·lusionar a la gent amb un grans Eurogames, a l’alçada d’una ciutat, d’un país que es diu madur, que ha de ser madur, que no té problemes en que dos homes o dues dones es puguin casar. Ara és també l’hora de la veritat, la de que tota aquesta maduresa es demostri en poder fer aquest grans jocs. En aquest camí jo ja no estic en el comitè organitzador, però ho segueixo d’aprop. Tothom ha d’estar a l’alçada: les Administracions donant-hi el suport ferm i decidit, l’organització fent participar a la ciutat i al país, fent pedagogia de que no s’ha organitzat un “gueto”, i del valor de la diversitat , en no rebaixar el nivell d'aquell somni. Estic segur que tothom sap el que vam "vendre” i el que van “comprar” i estic segur també que tothom estarà a l'alçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada