M’agrada cada cop que demanem llibertat pels pobles que no en tenen. Llibertat per decidir el seu propi futur, de ser els responsables dels seu destins. Fem bé de demanar que no tornin èpoques fosques en les que la gent no tenia llibertat. És bo que ens indignem quan no es fa res contra els genocidis... Però a les hores em ve al cap allò de la "coherència" i s'em fa difícil entendre com podem no ser "sensibles" a casos com el de la senyora Chantal. Jo en el seu cas també voldria l'eutanàsia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada