Fa dies que tinc una mica oblidat aquest bloc, més bé, oblidat del tot per ser exactes, i també fa dies que volia tornar a escriure una miqueta. Hi ha bastantes coses de les que volia parlar però he volgut tornar amb un clam ferm, una vegada més , en contra de la salvatjada dels desnonaments. Per dir un cop més que cal salvar a les persones abans que els bancs, que el centre de l’acció política han de ser sempre les persones .
No se si ara s’ho agafaran seriosament i posaran fil a l’ agulla d’una vegada, però no deixa de ser trist que hagin hagut de morir persones, d’abandonar d’una manera miserable a molta gent a la seva sort i deixar-los sense pis i amb un deute sense que ningú dels que poden resoldre fes res.
Hi ha qui diu que no es pot viure d’utopies, jo crec que cal tenir-ne si no que els hi expliquin a les associacions que han treballat tant i tant en contra dels desnonaments i ara veuen que sembla que les coses poden canviar.
No defallim seguint posant-nos al costat del que pateix i dels drets socials amb fermesa i sense por, perquè aquest mon només canviarà amb la tenacitat i la il·lusió d’ aquells i aquelles que vulguem i puguem ser la veu dels que no en tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada