Sabadell 6.45 del matí, fa molt fred. Com cada any el dia 1 de desembre el vull començar-lo al Racó de la Memòria. Un monument a totes aquelles persones que han patit la pandèmia a la seva pell o molt a prop. És una estoneta que sento molt meva i em deixo endur pel record d’ aquells anys en que una sèrie de persones no volíem estar de braços plegats davant de la doble malaltia, la física i la social. Tots i totes, les que estaven infectades i els que la sort va fer que no ho estiguem, ens unia les ganes de dir prou , estàvem “indignats”. Avui molts anys després continuen havent-l’hi causes per les que lluitar, causes per les que indignar-se. Molts motius per col·laborar en un mon millor . Somiem en un altre mon , il·lusionem-nos amb el que sigui , en anar al cercle polar àrtic ,si cal , el que sigui, i no ens desentenguem del nostre mon .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada