dilluns, 24 d’octubre del 2011

ETA



Un bon amic em deia que en "calent només els canelons i per Nadal", així que fidel a aquesta màxima he esperat uns dies a escriure sobre la fi de la lluita armada d’ETA. Aquesta història té molta sang, molt de patiment i moltes ferides obertes i estic convençut que no es pot parlar amb lleugeresa.
No m’han sorprès massa el que s’ha anat escrivint, cadascú ha estat fidel al que ja sabíem. El meu pensament és que és una bona notícia, tot allò que ens allunyi dels integrismes i de les violències és molt bo. Els moments històrics volen també gests històrics, que estiguin a l’ alçada del moment. Amb això vull dir que tothom que tingui influència en la fi d’ ETA hi posi el millor d’ell o ella . Només així podem avançar i viure un present i un futur. Aquest és el millor homenatge a tantes víctimes innocents que van morir sense saber perquè , per pensar diferent. Bastir la societat del demà sense que aquests criminals en formin part depèn en gran mesura de les passes que com a societat donem aquest dies.