Josep Escartín

Ahir vespre em van convidar una família de Can Deu . La formen un matrimoni ja jubilat que va venir fa molts anys d’un poble d’ Almeria , una filla d’uns 45 anys Down, i ara també un nét d’uns 25 anys que s’hi ha traslladat perquè els seus pares han perdut el pis al quedar-se sense feina . La germana d’aquest noi viurà amb els altres avis i els pares amb un germà .

Són d’aquella gent als que les ganes de fer diners de les entitats financeres , unes “bombolles immobiliàries” i una pila de coses de les quals ells no en son culpables, els ha convertit en víctimes. I es que tenim un sistema financer estrany , és a dir , si jo obro un restaurant , començo un negoci, sé que hi ha un risc important de perdre diners o la possibilitat de guanyar-ne. Però en el tema de les hipoteques pels bancs no hi ha risc, és a dir , el que demana si va malament perdrà la casa i de ben segur haurà de seguir pagant hipoteca sense tenir casa però els bancs no perden mai. No arrisquen res.

Això és un escàndol de primer ordre i recorda massa als recaptadors d’impostos de l’edat mitjana . Espero que la recent sentència d’un jutjat de Navarra posi les coses a lloc i els polítics també estiguin a l’alçada.

Va ser un sopar molt interessant , que està en la línia de proximitat que penso és imprescindible en les persones que estem al servei públic, però no n’hi ha prou, cal no decebre i si et compromets a coses les has de complir, aquesta és la diferència entre proximitat i populisme, a canvi veus Sabadell des dels seus ulls . Perquè massa cops no sabem posar-nos al lloc dels altres. Pel matí una xerrada en un Institut de Sabadell molt participada en el que em van “cosir “ a preguntes . I aquest vespre cap a la Seu d’ Urgell a trobar-me amb el seu Síndic , un home que està fent una gran tasca al seu poble .