Ja he tornat a casa .Un cop més Àfrica m’ha fascinat . M’agrada molt anar-hi. Aquest any he estat a Sud-Àfrica i Moçambic, dues realitats polítiques i socials diferents . Durant aquests 17 dies, fent ruta amb la nostra furgoneta que en Jordi i l’ Ignasi anaven sortejant bonys per les carreteres de Moçambic, pensava en Àfrica . Pensava , per exemple, que sempre que els Occidentals llegim coses als diaris sobre aquest continent son males noticies : guerres , catàstrofes, corrupció.... . Mai llegeixo o sento parlar de persones que volen tirar endavant , de joves preparats que estant farts de que es vegi Àfrica com un continent sense futur , que ells també existeixen i treballen per una Africa millor. Que son una realitat. No llegeixo tampoc sobre la responsabilitat que tenim els occidentals en la seva realitat actual desprès d’anys d’espoli , de segrestar persones per convertir-les en esclaus , de matances ... Un grapat de crims que han ajudat molt a que el “primer” mon “prosperés” sobre molta sang negre.
Ara , a Sabadell, recordo amb una certa tristor el passeig per Medzou , un lloc perdut on hi arribaves després d’un camí infernal , el Cape of Good Hope, les impressionants postes de sol, els meravellosos cels de les nits africanes, la cara de felicitat d’en Fermí en arribar a Cape Tow, les llargues xerrades amb la Betlem, el dinar a Massingin, els bons moments del dia a dia amb en Joan, l’estada al Sabie i al Cruguer , el sopar de comiat al Beluga , tost sis..... i obro els ulls i veig el meu “mon” . Penso en la feina que farem l’ Equip del Síndic a partir de setembre . Haig d’ anar al Taulí a veure una senyora que han operat , demà vaig a Vilanova a celebrar l’aniversari d’en Joan ... la vida segueix .
Aquella “maleta” que he obert buida a principis d’estiu, al començar al viatge, per posar-hi els sentiments viscuts , els records, el que he après... ja s`ha omplert . Ara la tanco, i n’obro una altre que també ompliré durant aquest nou curs que em portarà coses noves .
Totes juntes fan l’ equipatge de la meva vida.
Ara , a Sabadell, recordo amb una certa tristor el passeig per Medzou , un lloc perdut on hi arribaves després d’un camí infernal , el Cape of Good Hope, les impressionants postes de sol, els meravellosos cels de les nits africanes, la cara de felicitat d’en Fermí en arribar a Cape Tow, les llargues xerrades amb la Betlem, el dinar a Massingin, els bons moments del dia a dia amb en Joan, l’estada al Sabie i al Cruguer , el sopar de comiat al Beluga , tost sis..... i obro els ulls i veig el meu “mon” . Penso en la feina que farem l’ Equip del Síndic a partir de setembre . Haig d’ anar al Taulí a veure una senyora que han operat , demà vaig a Vilanova a celebrar l’aniversari d’en Joan ... la vida segueix .
Aquella “maleta” que he obert buida a principis d’estiu, al començar al viatge, per posar-hi els sentiments viscuts , els records, el que he après... ja s`ha omplert . Ara la tanco, i n’obro una altre que també ompliré durant aquest nou curs que em portarà coses noves .
Totes juntes fan l’ equipatge de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada