No se massa com començar a escriure en el meu bloc. Si rumio una mica em ve al cap allò d’“Estimat diari....”, perquè de fet, això és com un diari. Però aquest no està tancat amb pany i clau i no només surt quant un ja no hi és o quant algú el troba i comença a llegir-lo sense cap respecte.M’agrada més aquest tipus de diari, ja que la comunicació és compartir, i compartir és aprendre, i aprendre és una cosa que m’apassiona. Em costaria molt explicar aquí tot el que he après al llarg de la meva vida de la gent que s’ha anat creuant pel meu camí. No patiu; no enumeraré a tota aquesta gent perquè seria una llista llarga i, com sempre passa quant comencem a donar gràcies, sempre ens deixem algú.Tinc la impressió de què, fins ara, he estat un home feliç que crec he pogut compaginar les meves inquietuds socials amb la vida d’algú que viu en una ciutat moderna i que m’estimo molt, Sabadell. Al llarg d’aquest anys m’han passat moltes coses; n’he viscut i compartit moltes, però segurament de les que mes m’han marcat ha estat el pas per ACTUEM!. Aquells anys de fundació i de tirar-la endavant han estat per mi una font inesgotable d’il·lusió en un món millor. De creure que és cert que hi ha una altra manera de viure; una manera que la musica de la vida soni igual per tothom. Ara estic però en un moment molt dolç de la meva vida, en especial per ser el Síndic de Greuges de Sabadell. M’apassiona treballar per la meva ciutat; per tal que la gent tingui el dret d’exercir els seus drets. Al llarg d’aquest primer any de Síndic he pogut viure i compartir molt, saber coses que a la gent l’ inquieta. És un privilegi poder escoltar i compartir el que viu la gent.