Moltes mortes desprès

Fa molts dies que no escric al bloc i no serà que no tingui coses per comentar, a veure si agafo de nou el bon costum d'escriure-hi.
Estic (diumenge) llegint el diari al solet abans d’anar a l’Acte Centre de commemoració del 8 de març , dia internacional de la dona, a Sabadell. I un cop més tornem a parlar de dies mundials , aquestes dates que caldria eradicar però que malauradament no podem , encara hem de posar dates al calendari per recordar el que seria obvi ,la defensa dels drets de les persones , la igualtat. No sé quant podrem celebrar el dia mundial que commemora que ja no calen dies mundials . La violència contra les dones, els masclismes, o l’hi posem el nom que vulguem ,no és més que el denominador de tots els dies mundials ,els drets vulnerats. Caldrà que entenguem que no serveix de res que ens posem les mans al cap pel que passa al Sahel, a Síria, a tantes parts dels mon, i seguir fent acudits d’ indiscutible mal gust, sobre les dones. Sentir crits al costat de casa i no fer res. Deixar el “Glasex” com una extensió més de la dona . Fer que sigui ella qui “porti” la casa i la família. Del que estem parlant és d’un compromís personal ferm amb els drets .Fer-nos el nostre propi full de ruta cap a la nostra pròpia declaració i compromís amb els drets humans. Un actiu i un passiu de l’estat del nostre “balanç” amb els drets de les persones començant pel que tenim a tocar, pel nostre cada dia

2012

Voldria imaginar-me com seria el món si no hi haguessin egoismes, si no hi hagués qui mai en te prou de fer diners, si a més gent l’importés el que li passa a l’altre, si el posar-se al lloc del veí fos preferit a posar-se amb el veí ,si els programes més vistos de les teles no fossin aquells en que la vulgaritat i la mala educació són la marca, si ens comprometéssim amb que l’ hi passa a l’altre gent. En resum, voldria imaginar-me com seria la nostra vida si el valor del compromís i la defensa de la dignitat -i fins i tot la comprensió combinada amb la paciència i el no pensar que tot és culpa dels altres i que “jo actuo bé”- fos el marc que guiés les nostres accions. Em costa imaginar-m’ho. De totes passades potser és mes senzill: demanem que el 2012 ens porti a cadascú la visió del camí que hem de seguir per arribar a aquest món, i cada dia, abans de tancar els ulls, per adormir-nos, pensem alguna cosa del dia de la que ens sentim orgullosos com ésser humans, potser així el 2013 estarem una mica més a prop d'aquest món diferent i que jo, personalment, anhelo. Bon 2012.

Llaç Vermell

Sabadell 6.45 del matí, fa molt fred. Com cada any el dia 1 de desembre el vull començar-lo al Racó de la Memòria. Un monument a totes aquelles persones que han patit la pandèmia a la seva pell o molt a prop. És una estoneta que sento molt meva i em deixo endur pel record d’ aquells anys en que una sèrie de persones no volíem estar de braços plegats davant de la doble malaltia, la física i la social. Tots i totes, les que estaven infectades i els que la sort va fer que no ho estiguem, ens unia les ganes de dir prou , estàvem “indignats”. Avui molts anys després continuen havent-l’hi causes per les que lluitar, causes per les que indignar-se. Molts motius per col·laborar en un mon millor . Somiem en un altre mon , il·lusionem-nos amb el que sigui , en anar al cercle polar àrtic ,si cal , el que sigui, i no ens desentenguem del nostre mon .

Hortènsia i Jose

Són uns veïns de Sabadell , grans, a qui una entitat bancària volia executar una hipoteca i desnonar-los deixar-los al carrer. Ells com tanta altra gent van caure en aquella espiral consumista alimentat per la mateixa banca. A ells ningú els va explicar res . A ells els hi van posar tot fàcil per endeutar-se i per avalar. A ells com tants d’ altres els volien prendre la casa i seguir escanyant-los de per vida i deixar-los al carrer amb un deute i sense sostre per no poder fer front a l’hipoteca, aquella hipoteca que en el seu moment i amb una alegria indecent algú que sí sabia de “números” els va enlluernar .

Per sort la mobilització i el seny s’ han imposat i podran viure a casa seva amb un lloguer social és un triomf de la tenacitat i cal felicitar a tothom que hi ha intervingut . Així també es fa un mon més just.

ETA

Un bon amic em deia que en "calent només els canelons i per Nadal", així que fidel a aquesta màxima he esperat uns dies a escriure sobre la fi de la lluita armada d’ETA. Aquesta història té molta sang, molt de patiment i moltes ferides obertes i estic convençut que no es pot parlar amb lleugeresa.
No m’han sorprès massa el que s’ha anat escrivint, cadascú ha estat fidel al que ja sabíem. El meu pensament és que és una bona notícia, tot allò que ens allunyi dels integrismes i de les violències és molt bo. Els moments històrics volen també gests històrics, que estiguin a l’ alçada del moment. Amb això vull dir que tothom que tingui influència en la fi d’ ETA hi posi el millor d’ell o ella . Només així podem avançar i viure un present i un futur. Aquest és el millor homenatge a tantes víctimes innocents que van morir sense saber perquè , per pensar diferent. Bastir la societat del demà sense que aquests criminals en formin part depèn en gran mesura de les passes que com a societat donem aquest dies.

Compromís

Avui és el Dia Internacional per la Eradicació de la Pobresa,de fet podríem dir sense risc d’equivocar-nos que més que el dia és l’època de la pobresa. Hi ha gent, molta gent que ho passa molt malament, que la situació econòmica en la que sense dubte alguns, que ni abans ni ara són “pobres”econòmicament,crec que són “miserables” èticament ,això si , han portat a incrementar els nivells de patiment de molta gent.

Avui un pilot de xifres ens farà rumiar i de ben segur ens faran apuntar cap els culpables i també teoritzarem molt i molt, i trobarem receptes màgiques per sortir d’aquest forat ipso facto.
Esta bé que pensem com hem arribat fins aquí i també que tinguem solucions, ara jo soc partidari d’afegir el , i jo,que puc fer realment ? Puc aprofitar per posar els meus valors com a persona al dia i malgrat no ser el culpable directe d’aquesta situació social i econòmica , ser militant actiu amb fets concrets , palpables d’estar al costat de les persones que pateixen, dedicant-t’hi unes hores al dia, al voluntariat generós, al treball per l’altre, rumiar que puc fer, a ser actor principal de la meva societat, a ser protagonista d’un altre mon , a militar per l’altre i no ser una dent més d’un engranatge inhumà, que té el diner com a únic referent. Passar del pensar això passa perquè aquells ho han fet fatal al , la culpa segur és d’altres però la solució passa també pel meu compromís personal, per la meva acció.

"música"

Sabadell es porta a la pell. I a més la gent de Sabadell estem orgullosos de ser-ho . La nostra ciutat des de fa temps i fonamentalment gràcies a un “invent” que és la comissió de la convivència , que està formada per entitats socials, polítiques, Ajuntament i també el Síndic, ha treballat amb una sola veu per dir no a l’odi. Els que la van crear ho van fer en una ciutat que malauradament hi havia moltes persones d’ ideologia feixista que no s’estaven d’exercir d’ intransigents i salvatges. Gràcies en molta part a l’esforç d’aquesta comissió avui tenim una ciutat lliure d’aquesta xacra.
Ara de nou , per segon any, sembla que un grup de feixistes volen organitzar un concert de “música” apològica a l’odi en una sala de Sabadell i de nou Sabadell ha dit no. Celebro molt la determinació claríssima de l’ Alcalde a impedir-ho . La postura de la Comissió de la Convivència d’ ahir que un cop més s’ha posat al cantó de la llibertat i dels drets humans i també l’empeny del Fiscal per delictes d’Odi de no posar-los-hi fàcil, i de les entitats i persones de la ciutat que han sortit al carrer per defensar la pau . Jo no sé que passarà demà però el que si sé que Sabadell ha fet tot el que ha pogut per impedir aquesta barbaritat . Un cop més estic orgullós de ser Sabadellenc .