Hortènsia i Jose

Són uns veïns de Sabadell , grans, a qui una entitat bancària volia executar una hipoteca i desnonar-los deixar-los al carrer. Ells com tanta altra gent van caure en aquella espiral consumista alimentat per la mateixa banca. A ells ningú els va explicar res . A ells els hi van posar tot fàcil per endeutar-se i per avalar. A ells com tants d’ altres els volien prendre la casa i seguir escanyant-los de per vida i deixar-los al carrer amb un deute i sense sostre per no poder fer front a l’hipoteca, aquella hipoteca que en el seu moment i amb una alegria indecent algú que sí sabia de “números” els va enlluernar .

Per sort la mobilització i el seny s’ han imposat i podran viure a casa seva amb un lloguer social és un triomf de la tenacitat i cal felicitar a tothom que hi ha intervingut . Així també es fa un mon més just.

ETA

Un bon amic em deia que en "calent només els canelons i per Nadal", així que fidel a aquesta màxima he esperat uns dies a escriure sobre la fi de la lluita armada d’ETA. Aquesta història té molta sang, molt de patiment i moltes ferides obertes i estic convençut que no es pot parlar amb lleugeresa.
No m’han sorprès massa el que s’ha anat escrivint, cadascú ha estat fidel al que ja sabíem. El meu pensament és que és una bona notícia, tot allò que ens allunyi dels integrismes i de les violències és molt bo. Els moments històrics volen també gests històrics, que estiguin a l’ alçada del moment. Amb això vull dir que tothom que tingui influència en la fi d’ ETA hi posi el millor d’ell o ella . Només així podem avançar i viure un present i un futur. Aquest és el millor homenatge a tantes víctimes innocents que van morir sense saber perquè , per pensar diferent. Bastir la societat del demà sense que aquests criminals en formin part depèn en gran mesura de les passes que com a societat donem aquest dies.

Compromís

Avui és el Dia Internacional per la Eradicació de la Pobresa,de fet podríem dir sense risc d’equivocar-nos que més que el dia és l’època de la pobresa. Hi ha gent, molta gent que ho passa molt malament, que la situació econòmica en la que sense dubte alguns, que ni abans ni ara són “pobres”econòmicament,crec que són “miserables” èticament ,això si , han portat a incrementar els nivells de patiment de molta gent.

Avui un pilot de xifres ens farà rumiar i de ben segur ens faran apuntar cap els culpables i també teoritzarem molt i molt, i trobarem receptes màgiques per sortir d’aquest forat ipso facto.
Esta bé que pensem com hem arribat fins aquí i també que tinguem solucions, ara jo soc partidari d’afegir el , i jo,que puc fer realment ? Puc aprofitar per posar els meus valors com a persona al dia i malgrat no ser el culpable directe d’aquesta situació social i econòmica , ser militant actiu amb fets concrets , palpables d’estar al costat de les persones que pateixen, dedicant-t’hi unes hores al dia, al voluntariat generós, al treball per l’altre, rumiar que puc fer, a ser actor principal de la meva societat, a ser protagonista d’un altre mon , a militar per l’altre i no ser una dent més d’un engranatge inhumà, que té el diner com a únic referent. Passar del pensar això passa perquè aquells ho han fet fatal al , la culpa segur és d’altres però la solució passa també pel meu compromís personal, per la meva acció.

"música"

Sabadell es porta a la pell. I a més la gent de Sabadell estem orgullosos de ser-ho . La nostra ciutat des de fa temps i fonamentalment gràcies a un “invent” que és la comissió de la convivència , que està formada per entitats socials, polítiques, Ajuntament i també el Síndic, ha treballat amb una sola veu per dir no a l’odi. Els que la van crear ho van fer en una ciutat que malauradament hi havia moltes persones d’ ideologia feixista que no s’estaven d’exercir d’ intransigents i salvatges. Gràcies en molta part a l’esforç d’aquesta comissió avui tenim una ciutat lliure d’aquesta xacra.
Ara de nou , per segon any, sembla que un grup de feixistes volen organitzar un concert de “música” apològica a l’odi en una sala de Sabadell i de nou Sabadell ha dit no. Celebro molt la determinació claríssima de l’ Alcalde a impedir-ho . La postura de la Comissió de la Convivència d’ ahir que un cop més s’ha posat al cantó de la llibertat i dels drets humans i també l’empeny del Fiscal per delictes d’Odi de no posar-los-hi fàcil, i de les entitats i persones de la ciutat que han sortit al carrer per defensar la pau . Jo no sé que passarà demà però el que si sé que Sabadell ha fet tot el que ha pogut per impedir aquesta barbaritat . Un cop més estic orgullós de ser Sabadellenc .

L’ endemà

Ja ha passat la Festa Major i tornem al dia a dia. Els dies de Festa Major, són dies en què tots i totes tenim més “paciència” sabem que el actes que es fan per la ciutat ens pot comportar alguna molèstia i, pensant en que tothom pugui disfrutar, ens ho prenem diferent. Res a dir, ara, entre poc i massa. Hi ha actes que cada any comporten moltes molèsties als ciutadans, simplement perquè són incompatibles en portar-se a terme en zones habitades. No es pot tenir un sector de la població durant quatre dies sense dormir perquè hi han concerts i perquè després i, durant hores, el carrer està “pres” per la gent que surt del concert. En massa ocasions, aquestes persones es pensen que l’ espai públic és seu i el poden convertir en el seu lavabo privat. Per un altre cantó, aprofito per felicitar als serveis de neteja que han estat impecables. Ja fa uns anys vaig recomanar a l’ Ajuntament moure la Fira per evitar molèsties als veïns i veïnes. Una cosa és un concert i una altre molt diferent és posar 7.000 persones durant 4 nits a un barri. No es pot demanar tanta “tolerància” ni “paciència” a la gent . La Festa sí , i tant!! Ara, s'ha de respectar el dret al descans de la gent i l’ Ajuntament ha de posar-se al lloc dels veïns i veïnes abans de decidir. Vetllar i promocionar el civisme de les persones que surten del concert. Així sí que aconseguirem una bona Festa Major per tothom!!

Festa Major

A Sabadell, cada any hem de calcular quan és la Festa Major, no tenim un dia fix, És que la gent de Sabadell som així. Un altre any però, aquesta arriba en moments difícils, molt difícils, arriba a un ciutat amb molta gent sense feina , amb persones passant la nit en un CAP, amb gent que no ha cobrat la RMI, amb retallades per part de totes les administracions, amb gent “Indignada” .. una realitat social que , al menys jo, mai havia viscut. Hem de saber gestionar-ho tot plegat, el que sí és segur, és que no hi ha fórmules “màgiques” perquè de cop i volta tot s’ arregli. Aquesta recepta no la té ningú. Ara, el que sí es pot fer, és tornar a posar a les persones i quant dic persones no dic “votants” al centre de l'acció dels nostres polítics, tots. En èpoques com aquesta calen moltes coses, però en especial generositat, remar tothom cap a la mateixa direcció, veure més enllà d’ unes eleccions, escoltar a la gent i, junts fent pinya, passar aquest temporal. Només així podrem veure la llum. Visquem la Festa Major! Però pensem també en la realitat que ens envolta i recordem que un món més just també inclou als nostres veïns i veïnes.

Tenim pressa