Informació?

Hi ha coses que es fan difícil d’entendre. Per exemple, aquesta necessitat de “perseguir” a les famílies de les víctimes de l’accident d’avió de Barajas. No sé perquè cal saber en directe del patiment de la gent, com se senten, aquella família en la que s’han mort tots, aquella avia sense net, aquella nena que ja no nedarà mai més. No crec que això sigui informació, més aviat em fa l’efecte que és violació de la intimitat però clar, serà que “ven”. Aquestes notícies venen diaris, revistes, televisió. Això vol dir que aquesta repugnat forma d’informar té culpables compartits, els que l’elaboren i els que la compren.

No ho podem tenir tot controlat
Ara sembla que molta gent qüestiona si volar és segur o no. I anar en cotxe? en autocar? En ten? a peu? El risc d’accident hi és sempre i encara que el tant per cent sigui un o l’altre, quant et toca a tu és el 100x100. L'accident de Madrid és molt trist per les víctimes i per la gent que es queda a “terra” sense aquelles persones que s’estimava. Com també es trist un accident d’autocar o de tren o de cotxe i no qüestionen agafar-los mai més. Hauríem d’assumir que els humans no ho tenim tot controlat, que no som els amos del destí i que passen coses. Nomes així podrem viatjar, viure, una mica més tranquils.

Ja sóc a casa

Ja he tornat a casa .Un cop més Àfrica m’ha fascinat . M’agrada molt anar-hi. Aquest any he estat a Sud-Àfrica i Moçambic, dues realitats polítiques i socials diferents . Durant aquests 17 dies, fent ruta amb la nostra furgoneta que en Jordi i l’ Ignasi anaven sortejant bonys per les carreteres de Moçambic, pensava en Àfrica . Pensava , per exemple, que sempre que els Occidentals llegim coses als diaris sobre aquest continent son males noticies : guerres , catàstrofes, corrupció.... . Mai llegeixo o sento parlar de persones que volen tirar endavant , de joves preparats que estant farts de que es vegi Àfrica com un continent sense futur , que ells també existeixen i treballen per una Africa millor. Que son una realitat. No llegeixo tampoc sobre la responsabilitat que tenim els occidentals en la seva realitat actual desprès d’anys d’espoli , de segrestar persones per convertir-les en esclaus , de matances ... Un grapat de crims que han ajudat molt a que el “primer” mon “prosperés” sobre molta sang negre.

Ara , a Sabadell, recordo amb una certa tristor el passeig per Medzou , un lloc perdut on hi arribaves després d’un camí infernal , el Cape of Good Hope, les impressionants postes de sol, els meravellosos cels de les nits africanes, la cara de felicitat d’en Fermí en arribar a Cape Tow, les llargues xerrades amb la Betlem, el dinar a Massingin, els bons moments del dia a dia amb en Joan, l’estada al Sabie i al Cruguer , el sopar de comiat al Beluga , tost sis..... i obro els ulls i veig el meu “mon” . Penso en la feina que farem l’ Equip del Síndic a partir de setembre . Haig d’ anar al Taulí a veure una senyora que han operat , demà vaig a Vilanova a celebrar l’aniversari d’en Joan ... la vida segueix .

Aquella “maleta” que he obert buida a principis d’estiu, al començar al viatge, per posar-hi els sentiments viscuts , els records, el que he après... ja s`ha omplert . Ara la tanco, i n’obro una altre que també ompliré durant aquest nou curs que em portarà coses noves .
Totes juntes fan l’ equipatge de la meva vida.

Africa

Ja soc a l`Africa , aquest lloc del planeta que em sedueix i em dona molta pau . Estarem uns dies per Sudafrica, per Mocambic (aquest ordinador no te "c" trencada ni tampoc accents) . Ahir varem estar al  Cape of Good Hope (cap de bona esperanca) , a la punta de baix de tot del continent, un llloc espectacular i una magnifica visita a un poblet fantastic , Simon's Town . Avui a Cape Hangkip . Hem llogat un cotxet petito que ens va molt be . No deixo d'admirar aquesta societat que ha sabut passar pagina d'un passat molt doloros sense afergir-hi mes sang , nomes amb el perdo i amb el penediment, potser no estaria malament que en prenguessim bona nota. Malgrat aixo hi ha  molts pobres , moltes diferencies . La fam , les diferencies porten a la destruccions dels pobles . Tan de bo sapiguen vencer tambe aixo .     

S'acaben els Eurogames

Aquests dies he viscut molt intensament els Eurogames i la veritat és que he gaudit molt. Com sempre, però, hi ha qui pensa que uns jocs com aquests no calen. Curiosament no critiquen que en les mateixes dates hagi a Barcelona un altre esdeveniment que té molts paral·lelismes amb els Eurogames. Suposo que tot es pot criticar però, per ser francs, caldria a l’hora de fer-ho posar tot l’entorn del nostre discurs en el mateix pla, és a dir: la realitat, i no fer barreges entre el que estem parlant i el que seria un nom fictici. No podem dir “no calen els Eurogames” per que els gais poden jugar a futbol...! Jo que òbviament no hi estic d’acord amb aquesta afirmació podria entendre-la en un món perfecte on algú pugui fer un gol i dedicar-lo al seu "nòvio", on no s'insultés al àrbitre dient-li “mariconazo”, on no es fes la broma fàcil dels vestuaris… I podria donar-hi crèdit si, qui critica, hagués viscut des de dins els jocs. És molt maco criticar des de la majoria. Però ja no ho és tant quan algú no pot viure en els seu entorn més inmediat la seva sexualitat amb llibertat. El millor dels Eurogames: El voluntariat, gent que s’ ha mogut només per les ganes de col·laborar i que, a més, s'ho han passat bé. Quina lliçó! Parleu amb ells i elles i després escriviu articles.

Adéu Carlos

Hola amic:
Ahir vam inaugurar els Eurogames 2008 al Palau Sant Jordi, un èxit. Tot va sortir rodó, els voluntaris (800!) van estar fantàstics. Aquella gent que el cap de setmana abans començava a assajar ens van oferir un espectacle impressionat i una lliçó de que no tot ho mouen els diners. La il·lusió mou muntanyes. Estava ple, però no del tot i faltava la teva presencia física. Ara mentre t’escric m’emociono en pensar tantes coses viscudes, tantes converses, tantes ganes d’abraçar-te ahir per celebrar que la feina de tothom, de tu també, va donar els seu fruit. Però no va poder ser, te'n vas anar discretament. Et faré el millor homenatge que et podria fer: seguir vivint la vida que em quedi com tu l'has viscuda: intensament i treballant pel que creus, sent com ets. Un petó Carlos.

Concursos-estafa

Una senyora m’ha vingut a veure per queixar-se d’aquests concursos televisius que has de trucar i suposadament et toca un pilot d’€. L’altre dia vaig voler fer la prova. Imagineu-vos l’estampa: una noia amb una gorra al cap... havies d’endevinar les lletres que faltaven a una paraula “G_rr_”... ella anava dient que era una cosa per que no et toqués el sol i que ella la portava al cap, el premi 5.000 €. És evident que hauria d’haver milers de trucades, vaja, era molt fàcil. Jo vaig trucar, evidentment no em van passar. Lògicament, truqui qui truqui segur que ho endevina! La broma em va costar 10 minuts i perquè vaig dir prou. I jo em pregunto: Perquè no prohibeixen concursos d'aquest tipus? No hi ha dubte que és una estafa amb totes les lletres. No hem serveix que diguin que el preu surt a la pantalla i que la gent truca perquè vol. És una manipulació descarada de la necessitat de la gent que fa que els més vulnerables truquin. Una solució seria que per poder tenir accés a aquests números et calgués donar-los d’alta especialment, o bé que et calgués signar un contracte amb l’empresa de telefonia en la que quedés clar el que et costa jugar-hi.

Hola blog

Perdona, però et tenia una mica oblidat. Sembla com si al Juliol s’acabés el món i la veritat és que vaig una mica de bòlit. Des del darrer cop que vam parlar han passat coses: visites a gent de la ciutat, a casos que tenim oberts, reunions a peu de carrer amb persones que pateixen situacions desagradables i que haurem d’arremangar-nos molt per empènyer a l'administració per tal que ho resolgui. Visita al Conseller de governació, preparar la trobada de Sabadell dels Síndics i Síndiques i l'audiència amb el President Benach. Esperar amb il·lusió els Eurogames, acompanyar tant com puc als bons amics que estan al davant d’aquesta ocasió única per BCN i pel moviment i que pateixen el complicat món de l'administració. Participar en la conferència de Drets Humans LGTB amb l’Ararteko, en Jordi Petit, Isabel Frank i Roger Revilla. Darrer dia del programa de ràdio de la temporada, a la 94.6. Intentar entendre perquè les crisis les paguen sempre els mateixos... vaja: viure la vida amb tot allò de bo i de no tant bo, ja veus, estimat blog! De ben segur la vida és això. Ara em regalo un cinema.