Vaig de “copion” però he trobat molt interessant aquesta versió de l’ Oscar Gomez sobre el que tenim a Sabadell. Tot i que jo hi treuria la Zona Hermètica i afegiria Diables i trabucaires . Pero em sembla sublim.

Us presento la versió sabadellenca del "què tenim?":

Que què tenim?

Tenim la Mola a dues passes, amb neu un cop l'any
i tenim més de 5 quilòmetres de riu Ripoll, des de Togores a Can Roqueta
amb aigua regenerada i un parc fluvial.

Tenim la Creu Alta, el Principal, el llac del Parc Catalunya,
un gran Mercat Central, El Corte Inglés i, d'aquí poc, també un Ikea.
Tenim un banc i un terç de caixa,
que tot i ser grans mantenen aquí la seu.

Tenim totes les coses maques que han fet els modernistes:
l'edifici de CASSA, el de Caixa Sabadell o l'hotel Suís.
Tenim molts vapors i xemeneies
i alguns dinosaures al Crusafont.

Tenim un munt d'actors de la Joventut de la Faràndula, del Sant Vicenç i del Sol.
La música de la Simfònica i dels amics de l'Òpera i la veu d'en Sergio Dalma.
Per descomptat, tenim i sempre tindrem les paraules d'en Pere Quart.

Tenim coses que només nosaltres tenim:
una Zona Hermètica, un equip arlequinat,
una Torre de l'Aigua i una pista coberta d'atletisme
que ara no només és nostra: és de tot Catalunya.

Un ball de la bola, un ball del rodet,
gegants del Rodal, Concòrdia, Gràcia i Sabadell.
I els Saballuts, que ja són colla de 8.

Tenim el pa de Sant Julià, les mongetes del Ganxet,
la coca de vidre, les belgues del Genescà,
els entrepans del Viena i una ceba al nostre escut.

I tenim els millors esportistes del món:
els Gené, Meca, Molins, Wildeboer...
que porten el nom de Sabadell per tot arreu.

Tenim uns veïns que són sotscapital del Vallès,
un barri marítim a 20 quilòmetres
i un orgull i patriotisme que no té comparació.

Coses nostres. Coses bones que nosaltres també tenim.

Ahir vespre em van convidar una família de Can Deu . La formen un matrimoni ja jubilat que va venir fa molts anys d’un poble d’ Almeria , una filla d’uns 45 anys Down, i ara també un nét d’uns 25 anys que s’hi ha traslladat perquè els seus pares han perdut el pis al quedar-se sense feina . La germana d’aquest noi viurà amb els altres avis i els pares amb un germà .

Són d’aquella gent als que les ganes de fer diners de les entitats financeres , unes “bombolles immobiliàries” i una pila de coses de les quals ells no en son culpables, els ha convertit en víctimes. I es que tenim un sistema financer estrany , és a dir , si jo obro un restaurant , començo un negoci, sé que hi ha un risc important de perdre diners o la possibilitat de guanyar-ne. Però en el tema de les hipoteques pels bancs no hi ha risc, és a dir , el que demana si va malament perdrà la casa i de ben segur haurà de seguir pagant hipoteca sense tenir casa però els bancs no perden mai. No arrisquen res.

Això és un escàndol de primer ordre i recorda massa als recaptadors d’impostos de l’edat mitjana . Espero que la recent sentència d’un jutjat de Navarra posi les coses a lloc i els polítics també estiguin a l’alçada.

Va ser un sopar molt interessant , que està en la línia de proximitat que penso és imprescindible en les persones que estem al servei públic, però no n’hi ha prou, cal no decebre i si et compromets a coses les has de complir, aquesta és la diferència entre proximitat i populisme, a canvi veus Sabadell des dels seus ulls . Perquè massa cops no sabem posar-nos al lloc dels altres. Pel matí una xerrada en un Institut de Sabadell molt participada en el que em van “cosir “ a preguntes . I aquest vespre cap a la Seu d’ Urgell a trobar-me amb el seu Síndic , un home que està fent una gran tasca al seu poble .

10 de gener del nou

Les 6.40, sona el despertador , de fet ja feia una miqueta que estava despert, cap a la dutxa i a fer el cafetó i primer repàs de la premsa, Sudan, negociació del Govern i Sindicats. Pilota d‘or. Les conseqüències de marcar amb una diana el que pensa diferent (Sarah Palin). Mes integrisme. Taca de fuel a Tarragona.Bones notícies que ens acosten a la mort digne. Any nou, notícies en la mateixa línia.

Ja soc al despatx , repaso diferents documents , esmorzaré amb uns veins que els hem ajudat amb un poblema amb contenidors. Trucaré a una Senyora que no se l’ hi van respectar els seu drets a l’hora d’ enterrar al seu pare i li vull dir que he resolt a favor seu . Visita per la ciutat amb el regidor de territori per veure in-situ diferents poblemes de la gent . Al migdia la darrera reunió que presidiré de Forum de Síndics i a la primera hora de la tarda video-conferència amb Síndics locals d’ Europa . Desprès reunió amb el meu equip per encarar el quatrimestre que ha d’ incloure la presentació de l’informe Al ple . A les 19h a Mollet a fer costat al Síndic-Personer. Sopar amb veins i veïnes .

Aquesta setmana també hauré de mourem pel Territori a veure tres Síndics que volen parlar amb mi i fer dues sesions d' educació en valors .

De fet tinc molta sort de fer allò que m’agrada.

Com tot, el 2010 també s’acaba. A estat un any que no passarà a l’història com un gran any. Massa coses que no han anat bé i poques de les que podem sentir-nos contents, clar que n’hi ha de bones, en 525.600 minuts només faltaria que no hi hagués res de bó. La veritat és que ara no entraré a fer una llista d’allò que penso que ha anat bé o malament aquest 2010 ni a nivell general ni particular, prefereixo molt més pensar en el futur, i en especial com col·laboraré jo en el meu dia a dia a que d’aquí un any puguem pensar que el 2011 ha sigut millor que el 2010.

Espero amb il·lusió i amb ganes de fer moltes coses el nou any però si hagués de desitjar alguna cosa, seria que els valors i els drets de les persones siguin l’eix on girarà l’actuació individual i col·lectiva.

Un millor 2011

El Blog.

Estimat blog, fa dies que et tinc una mica oblidat, segurament anar una mica més atabalat del compte no és excusa per no comentar coses que passen i explicar-te els pensaments que tinc . Em sap greu. I em sap greu que em passi a mi que sóc un enamorat absolut de la comunicació, i no serà que no hagin passat coses!

T’encomentaré quatre:

L’espantós nombre de dones mortes a mans de salvatges que ens ha de refermar en que educar en la cultura del “machito” segur que ajuda a que hi hagi qui pensi que té dret a maltractar i matar.
Una altra: de nou l' SGAE, que sembla vol incremetar els seu botí amb l' “impost” a la Marató de TV3. Tant és si tot Catalunya es solidaritza amb una causa noble, per a ells la única "noblesa" és omplir el calaix tant si ve del barber del barri com d’un casal d’avis o d’ on sigui .
La sentència del Suprem sobre el Castellà a les escoles, simplement: innecessària i fora de lloc, no entenc com encara hi ha qui s’encaparri en trobar problemes on no n’hi ha .
I la darerra: ja tenim 129è president de la Generaltat. Això vol dir alguna cosa sobre el què és Catalunya, la nostra història com a nació i el nostre dret a decidir el nostre futur.

Drets Humans

Avui és el dia dels drets humans. Aquesta història que ve de lluny, els Grecs o els habitants de Mesopotàmia o Xina tenien codis ètics de conducta on buscaven la dignitat de les persones, fins arribar més tard i despres de 16.000 persones guillotinades a la Declaració dels drets dels homes i del Ciutadà. I També ve de lluny saltar-se els drets de la gent posant per davant de tot els diners .

La veritat és que hem avançat força , malgrat que a moltes parts del món els drets humans no es deixen exercir i s’esclafa qualsevol acció que vagi en el camí de la dignitat dels homes i les dones.

El nostre dia a dia però ens ofereix moltes oportunitats de fer un món millor, coses quotidianes que fan que al nostre voltant el món sigui respectat. Ahir al vespre vaig tenir la sort de compartir amb un grup de gent que fa coses pels altres, com per exemple: llegir un llibre a un malalt, ensenyar a llegir i escriure a gent que no en sap, passejar amb algú que està o es troba sol, gestionar el dia a dia a persones que no ho poden fer; una llarga llista de coses que fan que el món sigui millor. Gent corrent que dediquen una estona del seu temps per fer un món més clar i humà. Ells i elles canvien el món escampant-hi amor . És la cara de la sinceritat, dels valors que haurien de ser la fita cap on dirigim la nostra manera de fer d’aquells que ens diem humans.

1 de desembre.

Encara no. Malauradament encara no podem cantar victòria. La Sida continua essent protagonista d’una de les cares més tristes d’aquest món. Els aliats de la malaltia segueixen actius. Encara es crida a no fer servir el preservatiu i amb total impunitat diuen que no és útil . Massa gent pensa que això no va amb ells i tenen pràctiques de risc. Està passant allò que passa amb les gran catàstrofes de la terra, només prenem consciència d’elles quant les tenim al davant. I la SIDA jo no forma part de les noticies del dia. A voltes penso que tants morts, tant de patiment no es mereixen que encara avui la gent tingui discursos i pràctiques assassines. Per sort la situació ha canviat molt a casa nostra , però això no és pretext suficient per baixar la guàrdia.