Parlar .

Diuen de fa temps que parlant la gent s’entén. Això és el que va fer Catalunya ahir. Una jornada tranquil-la amb més participació que en d’altres ocasions . Uns van guanyar i altres van perdre , aquestes són les regles de la democracia . Però em preocupa que el partit de l’Anglada hagi tret molts vots, a Sabadell cap els 2.500 i no entenc com no el prohibeixen ( tot i que no m’agraden les prohibicions) per fer propaganda de la violència i que els de Plataforma puguin escampar odi a tort i a dret sense que ningú els digui res. També em sembla immoral que hi hagi canals catalans que li donin cobertura mediàtica. Però avui cal felicitar a qui ha guanyat i desitjar-li molts d’èxits i que no s’oblidi dels qui pateixen i que governin per a tothom . Segur ho farà.

EDUCACIÓ EN VALORS.

Són les 8 del matí. Començo el dia fent una xerrada sobre valors a 80 alumnes de 4t. d’ESO. És una bona manera de començar el dia. Fa tres anys que vaig començar el programa d’Educació en Valors del Síndic perque tinc el convenciment que tothom pot canviar el món des del seu dia a dia .

Ha estat, un cop més, molt interessant, la sessió està dividida en tres parts. En la primera els hi explico que ès la Institució del Síndic i que són els drets i deures, en la segona projectem vulneracions de drets a arreu del món i a la tercera comparem aquests drets vulnerats al món amb el dia a dia dels adolescents. Amb exemples i diàlegs.

El dia 2 de desembre presentarem a 300 joves que assistiran al dia dels drets humans que organitzo a Sabadell l’ adreça femdrets@sabadell.cat que servirà perque els alumnes ens expliquin coses que pensen no van prou bé , experiències que els han fet sentit bé, denúncies d’abusos,.. un pas més cap a un món millor.

I parlant d’un món millor i en especial de la SIDA, Me n’alegra que Benet XVI parli de preservatius, llàstima que es quedi curt, però val a dir que d’altres religions encara estan més enrere . Una petita llum d’ esperança .

Jo no hi serè.

El diumenge al matí seré a Sant Pol de Mar , és un poblet que m’agrada molt i on m’hi sento molt a gust.

Com sabeu tots els que em seguiu , crec que tothom te la responsabilitat de respectar els drets humans. Matar, torturar, guerres, són evidentment atemptats contra els drets humans , però això no ens ha d’enlluernar per no veure que impedir que la gent del mateix sexe pugui casar-se i estimar-se, cridar a no utilitzar mitjans de prevenció contra malalties o mantenir dins d’una organització aquells que han comés un crim com és abusar de nens i nenes, per posar alguns exemples, també són atemptats contra els drets humans. Per això estaré a Sant Pol de Mar i no a la Sagrada Família. Jo no discuteixo el que pot costar o no aquesta visita, la Volta ciclista també te el seu cost i una Festa Major també. És evident que un enrenou com inaugurar l’obra més famosa d’Antoni Gaudí i que hagi tanta gent que vulgui veure al Papa i fer que la ciutat funcioni necessàriament ha de costar diners, que de ben segur estaran ben invertits per la campanya publicitària indirecta que suposarà per la ciutat. El que ja no tinc tant clar és que Benet XVI ve a casa nostra com a cap de l’Església Catòlica i no com a Cap de l’Estat del Vaticà. És per això que no entenc la barreja.

El que no priva que admiri l’obra social de l’Església , més ben dit de molts seguidors i seguidores de Jesucrist que d’una manera desinteressada treballen i molt per un món més just. I sé de que parlo, perquè els he vist treballar a molts llocs . Davant d’aquestes persones agrair-los que vulguin fer el nostre món, el meu món, millor per a tothom.

Espero que diumenge faci solet per a tothom, s’ho mereixen els fidels i ens ho mereixem els que anirem a Sant Pol. Aquesta és la diferència, uns volem drets per a tothom i respectem la diferència, altres volen imposar-nos a tots la seva forma d’entendre el món.

Bon diumenge

Ahir .
Ahir va ser un dia d’ aquells molt ben aprofitat . Al migdia vaig tenir la sort de compartir el dinar amb persones sense sostre a la seu dels Drapaires d’ Emaus , cadascún amb la seva historia al darrera , amb les seves il·lusions , amb les ganes d’ una vida millor . Probablement si la gent , que te tantes ganes de tornar a tothom qui no ha nascut aquí al seu país d'origen , anés a dinar amb ells i elles, a escoltar-los , potser es replantejarien aquest odi contra el diferent .

A la tarda una interessant xerrada amb els amics de Salut Mental de Sabadell , que tenen similituds amb els anteriors.De ben segur que si qui fa l’ agenda política sentis més en primera pell el que és tenir un malalt mental a casa , el que significa ser cuidadora o cuidador 24 hores cada dia de l’any , potser hi posarien remei i començarien a pensar que cal fer alguna cosa més que tan sols , un dia a l'any , donar-los un copet a l’esquena i dir-los allò tan simple de “sigueu forts” o "és molt dur”.

Al vespre la presentació d’ una nova associació que neix amb força “ Obrir-se al mon” que treballarà per la qualitat de vida de les famílies i els malalts d’ autisme , amb aquella força que dónen les ganes , la necessitat , de fer alguna cosa més que veure passar les coses pel davant . Em van ensenyar molt .

Entre mig de tot plegat , una senyora a qui li hem solucionat un problema que tenia desde fa 4 anys em va trobar pel carrer i en va donar les gràcies.

Un dia molt intens , però que em va fer pensar que cal redefinir el rumb d’ aquest transatlàntic que és la societat actual . Que potser cal més una “una segona classe” universal . " que una selectiva “primera classe” i una súper poblada “tercera classe”

NOTA DE PREMSA

El Síndic de Sabadell impulsa el dret d’accés a dades públiques per a combatre fraus en les preinscripcions escolars

A partir de la consulta del Síndic municipal de greuges de Sabadell, Josep Escartín, l’Agència Catalana de Protecció de Dades ha emès per primer cop un dictamen en què aclareix que l’accés dels pares i mares a les dades públiques relatives a noms, cognoms i domicili dels nens i nenes preinscrits no xoca amb el dret a la intimitat d’aquests, marcant un abans i després en la lluita contra els falsos empadronaments en les preinscripcions escolars.

•
Una parella de sabadallencs van presentar una queixa al Síndic municipal adduint la seva disconformitat amb el procés de preinscripció escolar per al curs 2009-2010 dels seus dos fills. L’esmentada parella al·legava que a aquests no els havia tocat cap de les sis escoles que havien triat com a opció i, concretament, estaven molt descontents perquè no els havia tocat l’escola triada en primera opció. La parella tenia sospites que s’havien produït fraus en alguns empadronaments per tal de poder accedir a l’esmentada escola i, per aquest motiu, havien sol·licitat tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de Sabadell poder accedir a la informació relativa als noms, cognoms i domicili de tots/es sol·licitants de preinscripció per al curs de P3 per a l’escola en qüestió i, així, poder comprovar la veracitat de les dades aportades referents al domicili familiar.

El Síndic municipal de Sabadell, Josep Escartín, després d’estudiar el cas i creure que es podria estar vulnerant el dret d’accés als documents públics regulat per la Constitució, va decidir formular consulta per escrit a la Directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, com a garant del dret a la intimitat i coneixedora dels continus conflictes d’aquest dret amb el dret d’accés a la documentació pública, per tal que es pronunciés sobre el dret de l’esmentada parella a poder accedir a aquesta informació i de si aquest xocaria o no amb el dret a la intimitat regulat per la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals (LOPD). Aconseguint, així, un dictamen fonamental per tal de poder resoldre la queixa i donar una resposta ajustada a dret a aquests pares.

Transcorregut un mes i poc, incloent el mes d’agost, el dictamen ha arribat al Síndic municipal, fent possible que aquest resolgui la queixa a favor de l’esmentada parella. Així, en el dictamen de l’Agència, aquesta clarifica que l’accés a tots els noms, cognoms i adreces (certificats d’empadronament) dels sol·licitants preinscrits a una escola no vulnera el dret a la intimitat d’aquests. El motiu és que aquesta cessió és considera una comunicació de dades permesa per la LOPD, atès que una norma, la Llei de règim jurídic i procediment administratiu comú, en els seus art. 35 i 37, n’autoritza la cessió, per considerar que els demandants d’accés tenen la consideració d’interessats i que tenen un interès legítim i directe. D’altra banda, en el dictamen també s’explica dues raons més de pes del per què d’aquest sentit favorable. Així, en primer lloc, en estar davant d’un procediment de concurrència competitiva, es considera que aquest accés és necessari per tal que els demandants exercitin el seu dret de defensa. I, en segon lloc, perquè es considera que els noms, cognoms i adreces dels alumnes preinscrits són dades personals però no són dades íntimes, és a dir, no es poden considerar dades reservades de la vida de les persones, relatives a un esfera íntima, àmbit propi i reservat del coneixement dels demés, com podrien ser altres dades referides a circumstàncies personals o familiars, dades, aquestes últimes, que l’òrgan responsable no podria cedir.

D’aquesta manera, un cop vist el sentit del dictamen de l’Agència, el Síndic municipal ha resolt a favor dels sol·licitants d’accés i ha demanat a l’òrgan responsable de les esmentades dades que en faci la corresponent cessió.

I

Anys!!!!

Des que recordi , mai m'ha agradat fer anys, però com que l’ altra opció que em queda és no fer-ne i és molt pitjor, mira, benvinguts siguin els aniversaris . M’ he llevat com cada dia d’ hora i he anat a fer el meu talladet amb el diari al davant meu , un dels millors moments del meu dia a dia , mentre caminava, he anat contestant des del mòbil alguns missatges del Facebook que em desitjaven un bon dia . Arribo a la granja ( nom que te el cafè, no us penseu que vaig a fer el tallat a Osona ) i em trobo una més que agradable sorpresa: una carta i un “àlbum de fotos” d’un sopar que vaig anar a casa d’ uns joves amb Dowwn . Fullejo el diari i no aconsegueix canviar-me el bon humor . Ja sóc al despatx: a 2/4 de 9 xocolata amb uns avis que volen explicar-me una activitat que fan . A mig matí una senyora que te problemes de sorolls amb veïns i més tard, un parell de ciutadans més . Una pila d’ expedients per mirar , a veure si els acabo . Hem de preparar una roda de premsa amb l’ Oscar i haig d’acabar una xerrada que haig de fer divendres a BCN . Caldrà també tancar l’acte amb Nova Ciutadania que estem organitzat per dijous . Pel mig hi haurà reunió amb l’ equip i dues visites per la ciutat i al migdia m’ espera una arrosset ( umm!!! que seria el món sense l’ arròs ) . La tarda per mi i al vespre un sopar que promet ser molt agradable . Potser ser si que no tinc raó amb això de que no m’ agraden els aniversaris .

He estat tres dies a Vitoria al “III Encuentro estatal de Defensores Locales”.

http://www.elcorreo.com/alava/v/20101007/alava/nosotros-queja-puede-se
De les múltiples xerrades a les que he participat crec que s'en pot treure molt de profit . Entre altres coses, que podré posar en pràctica a Sabadell per millorar alguns processos, serveixi com a exemple una frase que va dir l’ Exalcalde de Vitoria: “ Lo que no me compete me incumbe” . Durant la meva estada, vaig llegir una bona noticia: que l' Agència Catalana de Consum va multar a cinc aerolinies de baix cost pel seu abús cap als seus clients. Ja era hora! La mala noticia, però, és que només es van queixar 176 clients de la pila a qui han pres el pèl . Les persones hem de tenir molt clar on podem reclamar i l‘administració defensar els nostres drets. La veritat és que crec que les multes són massa petites i que son els responsables de la infracció , els alts directius , a qui haurien de demanar-los comptes judicialment a nivell personal. Surt encara massa “barat” estafar la gent .