Pacte pels Valors de la convivència a Sabadell.

Un procés participatiu ha dotat a la nostra ciutat d’un pacte pels valors.

Respecte
Justícia - Equitat
Llibertat
Esforç
Confiança
Amor
Hospitalitat
Austeritat
Responsabilitat
Optimisme

Ara ens cal seguir-lo, donar-lo a conèixer, comprometre, fer-lo realitat, fer que els polítics, les entitats , les empreses, les escoles, la Guardia Urbana… les persones,tothom, s’el faci seu. Cal saber si d’aquí un any aquesta il·lusió, aquesta feina molt ben feta haurà servit per alguna cosa més que ser durant unes hores la notícia del dia de la nostra ciutat. Tots i totes hem de fer-nos el nostre, no deixar que sigui paper mullat. El proper pas és el compromís públic. foto@juanmapelaez

Sobre Dones de nou.

Dissabte al mati em vaig llevar amb moltes ganes d’anar a una xerrada sobre les dones i l’Islam , organitzada per una entitat musulmana. Tenia ganes de sentir que volien dir-nos i el seu punt de vista. També hi va intervenir una representant de les Dones d’ Església.
No se si el dia plujós va jugar una mala passada però allí de dones n’ hi havien ben poques . El que mes em va xocar es que no vaig sentir cap retret sobre el perquè les religions a data d’ avui donen encara el paper que donen a les dones , de segon pla com a mínim. Vam sentir coses gruixudes “He vingut aquí hi he deixat els plats per rentar perquè m’ interessa això” o “ m’encanta parar taula”… o en referència a la integració “ els ensenyem on estan servei socials i els hi acompanyem” “Com arribar al Servei d’atenció ciutadana” ni una referència a coses tant evidents com el vel , burka, ….. . Em sembla que tot plegat era molt més fàcil, només calia dir que ni les dones , ni el homes, no volem ser “governats” per normes escrites fa com a mínim 1.500 anys .Una època en que la dona era poc més que una cadira.
Les dones que parlen públicament de la llibertat de la dona no poden de cap manera defensar ni per activa , ni per passiva, cap actitud que les posi de nou per sota dels homes.

I diumenge estava dinant amb una bona amiga en un restaurant de Sabadell i en una taula del costat ,un pare , una mare , un altre dona i tres nens, com van fer que els nens callessin? Doncs no us ho perdeu , amb una mena de TV petita que portaven que van posar sobre la taula per sorpresa de la concurrència , ens van tenir a tot el restaurant escoltant la TV. Ufff i desprès ens omplim la boca de civisme.

Dones

Una llotja plena de dones, no sé si quan parlem d’Igualtat ens referim això,. Bé, jo segur que no. Per mi Igualtat vol dir això, res de diferències entre les persones i tampoc vol dir que ara a totes les dones del mon els ha d’interessar necessariament el futbol o les carreres de cotxes. No siguem simples. Vol dir igualtat d’oportunitats , vol dir que no hagin de renunciar al seu cos , a la maternitat entesa com a cuidadora, si així ho vol, del seu fill, vol dir igualtat real de sou, igualtat a l'hora de fer anar una casa, igualtat a fer de cuidadores/rs dels malalts o gent gran de la família… “els tiros”van per aquí a disposar de la seva llibertat i dels seus drets sense limitacions i tòpics absurds.

S’ha aconseguit molt i molt i hem d’ estar contents, ara bé, siguem conscients de que encara falta molt i molt per poder “saltar d’alegria”. Cal posar fil a l’agulla en molts camps, plantar cara a tot allò que trava la dignitat de la dona , sense por, dir no a que les religions , encolades en normes de fa més de 1.000 anys vulguin moderar aquest camí cap a la llibertat . Dir prou al “macho”. Entre una pila més de coses .

Demà m’han convidat a una xerrada, “ Dones i Europa, lideratges femenins a Catalunya” i dissabte a una altre “La participació de la dona musulmana en la integració social a Catalunya”. Ja us en parlaré.

..... 5 anys desprès

El meu primer acte com a Síndic de la Ciutat va ser inaugurar un seminari de drets humans que hem organitzat amb la Síndica de Terrassa i el de Sant Cugat . Una xerrada de Jose Chamizo, Defensor del Pueblo Andaluz i l’ Iñigo Lamarca, Ararteko del Poble Basc. L’ acte el va presidir la Presidenta del Parlament.

Us deia doncs que em va agradar començar el meu nou mandat així, malgrat que algun partit volia que el comences amb una depressió, i és que costa molt això de creure’s la democràcia. A la nostra ciutat hi ha qui pensa que el Síndic ha de limitar-se a estar-se assegut en un despatx i esperar que entri la gent i a més limitar-se només a mirar la forma sense entrar en el fons, vaja com un florero. Deu ser l’única ciutat del planeta en que un partit que no hi governa vol carregar-se al Síndic. Es tristot veure coses com aquesta perquè la lògica discrepància política dels partits pot fer que es voti un candidat o no però un cop feta la votació cal respectar la legalitat no carregar-s’ho tot, . Calen moltes classes de Drets.

Per sort us diré la veritat “com si sentis ploure” perquè a mi el que m’importa és la gent i seguir treballant per resoldre problemes, seguir estant en contacte amb les persones. Potser si alguns polítics per comptes de preocupar-se de carregar-se les Institucions que tenen com missió treballar pels drets de la gent es preocupessin dels veritables problemes , cada dia , i no només un cop cada 4 anys, no existiria la desafecció als polítics .

foto,© Juanma Peláez

Bon dia,

Ahir vaig presentar al ple la memòria del síndic del 2010. N’ estic content , content perquè un 77% de les resolucions van ser a favor dels ciutadans i ciutadanes .

Deia en el discurs:

.... presento aquesta memòria pensant també en tot allò que no està escrit però què és una part molt important de la tasca del Síndic i del seu equip, i la dedico a totes aquelles persones que han fet possible l’existència del Síndic, però sobretot a aquelles persones que no he pogut ajudar, i a l’ajuntament, per cada persona que no he aconseguit convèncer quan aquest ho havia fet bé

vaig tenir ocasió de repassar totes les àrees i explicar al Ple les 44 recomanacions que he fet aquest 2010. Explicar quina és la motivació del síndic:
.... Tenia i tinc també molt clar que no volia que fos el Síndic i per sort tenia i tinc entre servidors públics grans exemples, a no seguir.

El Síndic té la sort que només

té un objectiu: les persones,
una estratègia, les persones.

A mi no em mou altre afany, no em distreu cap altre objectiu.

També els vaig poder explicar que em preocupa :

.....Per primera vegada, s’han promulgant lleis amb una elevat contingut social que afectaven temes tan diversos com

la igualtat de gènere,
l’accessibilitat i disseny per tothom,
la conciliació de la vida familiar i laboral,
d’igualtat, com la promoció de l’autonomia personal (dependència),
el medi ambient,...


I jo em pregunto: i ara què?

Aquesta tendència seguirà, s’estancarà o retrocedirà?

Molt em temo que, tenint en compte els indicis que ens han proporcionat fins ara, es farà (o potser ja s’està fent) un pas enrere en la defensa dels drets i la lluita per les desigualtats socials.



Per aquest motiu, en el context actual,

on la crisi econòmica global està duent a les persones que manen al replanteig dels fonaments de l’estat del benestar,

on es retallen drets de la ciutadania en pro del rescat i salvament del sistema econòmic,

on els ciutadans/es cada cop mostren una desafecció més gran cap als dirigents polítics,

on les ideologies es barregen i confonen,

El Síndic té el deure de recordar a l’administració, una vegada rere l’altre,

l’existència d’aquells drets vulnerats

d’aquelles situacions injustes que succeeixen,

Recordant i vetllant perquè mai les circumstàncies econòmiques, serveixin d’excusa a l’administració per no complir amb els seus deures i obligacions.


Desprès el ple em va escollir per cinc anys més, culminant un procés que vaig encetar amb els portaveus municipals el mes d’octubre , quan a un per un, els vaig dir que el març s’acabava el mandat i que tenint en compte que s’ acostava el període electoral creia s’ hauria de resoldre el tema de nomenar el Síndic abans.

Tinc doncs la comfiança del Ple per 5 anys i em sento legitimat per que la legitimitat del síndic, com la dels polítics li dóna la feina que fan. Tingueu per segur que seguiré treballant pels drets humans i per un Sabadell en que el demà sigui millor que l’avui.

foto,© Juanma Peláez