Isaac.

Fa uns dies donava la benvinguda al nostre món al Jan , avui haig de dir adéu a l’ Isaac , que només amb 33 anys i de cop i volta ens ha deixat per sempre .És tant difícil entendre el perquè? . Només ens queda allò de viure molt i molt la vida com a homenatge aquella gent que no podrà fer-ho . Adéu Isaac

Avui.

Ara fa molts dies que no escric al blog i mira que tinc coses per posar-hi! He estat uns dies a Brussel·les plens de reunions amb membres de la Comissió. S'ha parlant molt de drets i en especial de la situació de les persones gitanes a França. Molt interessant veure com la Comissió te molt clar , i jo també, que el que es fa és expulsar membres d'una ètnia. Que un "problema d'ordre públic” no es resolt desviant a la gent a altres països de la Unió . I si això es fa és perquè dóna vots, aquesta és la realitat. Cal treballar per la cohesió, perquè tots entenguem que viure en comunitat no és fàcil i costa un esforç.

També podria parlar de nou de la senyora Akineh Mohammadi que com a "gest humà”, els cafres dels integristes de l' Iran , ja la no la mataran a pedrades sinó que la mataran a la forca . Un cop més, em pregunto perquè serveix la ONU, em costa d'entendre que l’ Iran tingui els mateixos drets en aquest organisme internacional que estats que són escrupolosos en el respecte dels drets humans . També em posa de mal humor que un cop més , li toqui a la gent del carrer el rebre , ara amb la pujada del rebut de la llum. O les intencions de la Reina d’ Anglaterra, que te la cara dura de demanar ajuts destinats a famílies sense recursos per pagar la calefacció dels seus palaus , quin morro te la senyora . I avui la vaga. Ha costat molt poder tenir aquest dret , com també ha costat molt tenir molts drets laborals , com el dret dels jubilats a arribar a final de mes , i com és difícil d’ entendre que bancs i caixes , segueixin tant tranquilets , com si això de la crisi no anés amb ells , fins i tot hi ha caixes que havent rebut ajuts segueixen repartint-se molts d'euros entre les seves cúpules amb la passivitat dels que remenen les cireres . Demà dimecres molta gent farà vaga per reclamar drets i altres voldran anar a treballar . Uns i altres tenen el dret a decidir lliurament el que volen fer i uns i altres tenen el deure de respectar-ho .

Ara estic davant la mediterrània a Sant Martí d’ Empúries , és un d’ aquells moment màgics que t’ obsequia la vida . Em poso la corbata i marxo cap a l’ Escala , d’aquí poc el Ple d’ investidura del nou Síndic , soparé a Vilopriu amb amics de l’ Empordà i demà a les 6.50 el despertador em portarà de nou al dia a dia .

Ja hem passat, un any més la Diada Nacional. L'onze de setembre d'enguany va ser un dia ple de coses, de les quals m'en quedo amb dues: el discurs divendres passat al Parlament de l'Heribert Barrera,i la celebració d'una Associació andalusa de Sabadell que va fer per organitzar per la Diada Nacional.
I al món segueixen passant moltes altres coses , algunes , moltes, que no entenc: Una senyora amb 3 fills i el seu marit a la presó que va ocupar un pis. No estic

d’ acord amb les ocupacions però no totes les ocupacions són iguals i, com en tot , cal saber sobre l’ entorn per poder jutjar-les . Potser l’ administració abans de “castigar-la” tancant totes les portes a algú que ha buscat una vivenda per on ha pogut tan per a ella com per als seu fills , hauria de posar-se a la pell d’ aquella gent que no te res i que mentre la burocràcia va tramitant ha de seguir vivint . No podem ser tant simples de jutjar només els fets , calen saber els perquès, només així anirem construint aquella societat en que la música soni igual per a tothom . Senyora A.J, sàpiga que no està sola .

Nou curs

Ja som aquí de nou. Pels que vivim a la ciutat de sabadell , avui comença el curs polític amb un ple a l’ ajuntament amb moltes coses:

Una treva d’ ETA que malgrat la por i el que seria ideal fos que deixéssin les armes i que tothom pogués defensar les seves idees i la gent les podés votar si les volen . Aquesta treva és una oportunitat per la pau i la responsabilitat ha de fer que es tingui en compte .

També un inici de curs escolar que aquest any ha començat abans d'hora amb aquesta “setmana blanca”. Espero que no vulgui dir que les famílies es quedin “sense blanca “ per pagar les activitats extraescolars . Una mica i des del desconeixement, no em semblen massa bé unes "vacances" al bell mig del mes de febrer que distorsionen del tot la vida de les famílies . La conciliació laboral també ha d’ incloure que els horaris lectius s’avinguin una mica amb la vida laboral de la gent (no conec cap empresa que tingui una setmana de vacances per poder anar a esquiar). Cal pensar amb la gent , amb tothom, a l’ hora de fer calendaris .

També les eleccions al nostre parlament nacional, una bona oportunitat perquè el poble parli i els politics escoltin i sobre tot entenguin què volen dir .
Molta feina per endavant, però el denominador comú és escoltar la gent . Aquest és el camí .

Festa Major :

Per a molta gent no és un bon moment , la situació que ens acompanya és especialment delicada i cal dedicar-hi molts d’esforç i no escatimar-lo per tal estar al costat dels que més pateixen . Però aquest dies potser ens cal fer un parèntesi i viure la ciutat , viure Sabadell , aprofitar aquets tres dies per riure , compartir i viure . Uns dies per regalar-nos il·lusió i per fer-nos un petit homenatge .

Arribarà el dimarts i amb ell també el temps d’ arremangar-nos i de treballar dur per als homes i les dones de Sabadell . Per fer que qui ho passa malament senti que no esta sol . Per ser valents, per prendre decisions i per deixar de banda les lògiques i necessàries discrepàncies politiques per treballar plegats,i agafar la bandera de la unitat, si voleu tansols la bandera d'intentar que les persones que no tenen feina , les que han perdut la il·lusió sàpiguen que no estan soles . Així si que serà veritat allò de que sabadell es porta a la pell .

Bona festa major !!!!

Jan

Estimat Jan; benvingut a un lloc que es diu Terra. Encara no et conec, et coneixeré d’'aquí unes hores, però ja sé que has arribat una mica abans del que esperàvem. Estaràs amb un pare i una mare excepcionals, en Jordi i la Betlem, dues persones que són cabdals en el meu mon i amb qui he compartit moltes coses en aquest camí que en diem vida i que tu avui comences. Et trobaràs amb una adorable germana, la Júlia, que és tot bondat i simpatia. I També trobaràs un móm en què hi ha gent que no estima, homes i dones que volen més i més sense importar-los res, que s’'inventen armes de destrucció massiva per massacrar un poble, que donen Nobels de la Pau al màxim responsable d’'un país que fomenta la guerra... a on molta gent, molts nens com tu, no tenen per menjar. Un món una mica millor del que nosaltres vam trobar però n’'hi de bon tros com ens agradaria que l’'haguéssis trobat. Però estàs de sort. Entre tots t'estimarem molt i t’'ajudarem a que creixis en valors perquè, un dia, els teus fills trobin un món on l’'odi, la fam i les desigualtats siguin coses del passat. Encara no t’'he vist i ja t’'estimo.