El Síndic de la Seu d'Urgell

Anar a escoltar les presentacions de les memòries, o la pressa de possessió dels nous síndics o síndiques és part de la meva feina, però la veritat és que vaig amb molt gust. Són actes per veure altres realitats i per compartir una estona amb gent que viu el mateix que tu. Anar fins a la Seu també tenia un plus: l'estona que dura el viatge en cotxe. És una meravella, un temps fantàstic per pensar, per estar "jo amb mi". Per recuperar aquella estona d'intimitat, de posar ordre al cap. I molta sort, Àngel com a nou Síndic de la Seu d'Urgell.

San Sebastián de los Ballesteros

Dissabte vaig anar al sopar que organitza cada any aquesta l'associació de San Sebastián de los Ballesteros. És una d’aquelles cites que ja estan dins de l'agenda dels actes socials de la ciutat. És bo veure que, sense oblidar-se de les arrels, també es pot estimar la terra d’acollida.

Així es comença

A Roma han aprovat que els nens i nenes d'ètnia gitana vagin a col·legi en un autobús separat de la resta dels alumnes. Canadà no deixa que els homosexuals puguin donar òrgans. Això en dos països "democràtics". No entraré a desmuntar les "raons" que han dut a legislar aquestes aberracions, és massa fàcil. Crec que seria atemptar contra el sentit comú. Fer-ho es donar-los joc i no cauré en aquest parany. El que sí és preocupant és que comencem així. Què serà el següent? Classes diferents segons l'ètnia? i així fins arribar a l'estrella de David a la solapa. Com us penseu que va començar la bogeria nazi? Tot això comença així, creant opinió, fomentant odi i s’acaba en un forn. Espero que tots tinguem les coses clares i detectem aquella gent que intenta crear opinió, els que fan "caldo de cultiu" cap a l'abisme.

PARAULES del president Ernest Benach

Dijous vaig anar al Parlament de Catalunya a la presentació del llibre PARAULES del President Ernest Benach, que és un recull dels discursos de la VII legislatura. Entre molts hi ha el que va pronunciar a la inauguració del Racó de la Memòria. En la dedicatòria que em va escriure en el llibre deia: "la pluja es necessària, com la vostra tasca! Gràcies". Cal dir que aquell dia va ploure molt. Just per "culpa" d'aquesta pluja els parlaments es van fer a l'auditori de l'Hospital Taulí, i això em va permetre caminar un tros sota el paraigües al costat del president. Suposo que ell no ho sap, però em va donar molta força aquell tros. Per a mi aquell monument tancava una etapa a la meva historia d'Actua Vallès i qui m’havia de substituir, en Jordi Motllor, començava a sortir a escena. De fet el monument va ser materialment obra seva. El president em va parlar de sommis i també va parlar-me d'utopies. Em va agradar que algú com ell em parlés d’utopies.
En l'homenatge que em va fer ACTUEM també va ser-hi. És a dir, que en moments sensibles de la meva vida ha estat. Gràcies, president! Probablement mai t'he agraït que fossis, que hi siguis.

I el 2008!

Si una cosa he aprés al llarg de la meva curta vida, és que s'ha d'anar “al tanto” amb les expectatives. Cada cop estic més convençut que són la font de moltes frustracions. Així que no sé què espero del 2008. Entrem, un cop més, en un món bastant tocat. Hi ha conflictes per molts llocs i els drets humans ja no sé a on queden. Es trepitgen a tort i a dret i, clar, amb aquest panorama prefereixo no fer-me massa il·lusions de que tot anirà millor que al 2007 . Avui, abans d'escriure aquestes quatre ratlles, m'he repassat alguns diaris. No he vist massa bones notícies: des del bisbat de Tenerife al Pakistan, passant per Àfrica, fent escala a Amèrica... vaja, a tot arreu en major o menor mesura es passen els drets dels altres pel forro del pantaló.

Em quedo amb una fragment que vaig llegir aquest dies al llibre "Sonrisas de Bombai":
"... los colores que integran el muro del mundo, de sus negros y sus grises y de la responsabilidad que tenemos todos para hacer que esas tonalidades se vuelvan blancas e impolutas. Si pintamos un pequeño trozo de blanco ya habrá menos pared negra y entre todos pintamos el fragmento que nos corresponde al final el negro dejara de existir". Aquesta seria una bona expectativa per al 2008.