Les provocacions i el senyor Bisbe

«Hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo (en referència a abusos sexuals) y, además, deseándolo. Incluso si te descuidas, te provocan». Us imagineu que això ho digues un polític? què passaria? No hi hauria d'haver impunitat segons qui diu les coses. Afirmacions com aquesta són fastigejoses i fins i tot potser delictives... o si més no estan situades a les Antípodes de la defensa dels drets humans. El bisbe de Tenerife, Bernardo Alvarez, que es l'autor de la frase, s'imagina el que ha de ser que abusin d'algú? el fet de que "el provoquin" vol dir que és un atenuant? I després diem que els "salvatges" els "integristes" són els altres.

Nadal trist

Aquest és el Nadal que començo més trist dels que recordo. A les 9 del matí en Jordi Arcarons em feia saber que aquesta matinada s'ha mort el seu avi, de més de 92 anys; una vida plena i llarga. Una mica més tard em feien saber que el fill petit d'en Marc, que no arribava ni als 5 anys, moria de sobte. Tota una vida per començar. M'ha deixat fet pols. Recordo la il·lusió amb la que el Marc afrontava aquesta segona adopció. La vida és sempre tant curta, però a voltes ho és molt i molt.

Nens i nenes

Acabo de llegir un escrit sobres els regals sexistes. A la llista hi haviade tot: cuinetes, camions… Però, jo em pregunto: què és sexista? el regal o qui regala? És sexista regalar una nina a un nen? Un camió a una nena? Estic convençut que el sexisme està en nosaltres, en la nostra intenció, no en el regal.

Què calent que s'està en un caixer!

Diumenge al matí anava per la Rambla de Sabadell. Era cap a 2/4 d’onze i, en un caixer, em vaig trobar asseguts un parell d’avis. No em vaig poder estar de parlar amb ells. Em van explicar, tot fent una xocolata desfeta, una mica de la seva història i com havien arribat fins allà. Vivien en un pis de propietat, però sense calefacció i amb la seva pensió no arriben, perquè entre altres coses han de mantenir un fill amb problemes. Em deien que estaven allà, al caixer, i els dia de cada dia anaven a algun centre d’avis. Em va impressionar la seva dignitat i l’amor al seu fill, i l’amor que semblava es tenien. Aquesta és una altra cara del Nadal; per fora tothom anava amb bosses amunt i avall, jo també hi aniré aquesta setmana. Però aquells avis no em van deixar indiferent. La nostra societat genera coses com aquestes, i de pitjors. Ja no sé si l'esperit del Nadal sóon les botigues o l'amor i segueixo sense entendre que s'insisteixi en que l'amor es demostra amb el regal més gran i no en estar al costat del que pateix.

"La blanca paloma"

Aquest és un dinar de Nadal en que cadascú ha de portar un regal horrible. El més lleig anirà, durant tot l’any, de casa en casa i de maleta en maleta. Ja fa tres anys que entre un grup d’amics fem aquest dinar, que no és més que una excusa per riure, per sentir-nos família, per cuidar l’amistat, l’amor. El cert és que riem molt i un cop s’acaba la festa et queda aquell bon gust de boca de saber-te estimat i d'estimar, de formar part d’un grup. Per cert; aquest any va guanyar “sor Paulina”.

El casament d'en Jordi Petit

Ahir es va casar en Jordi Petit al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona. Va ser una trobada plena de sentiment. l’Antonio Guirado va parlar del Jordi des del punt de vista d’un amic i de militant, i també d’aquell que ha ajudat a molts als qui la SIDA va entrar a la seva vida
Un bon moment per alegrar-se amb ell ii per agrair-li tot el que ens ha ensenyat sobre el compromís i les ganes de seguir fent camí junts cap a un món diferent.

El que emva venir al cap un cop acabada la cerimònia va ser : quina sort de viure en un país que en el que no existeixen “fronteres” legals a l’amor. Molta sort Jordi i Yves.

Sa Santedat Sri Mata Amritanandamayi, Amma

Fa molt de temps que vaig decidir viure aquesta vida i no una de futura, viure el present i no el futur. Vaig decidir que volia ser feliç en aquesta terra i no viure el que em toqui només pensant en que un cop mort rebré un premi o un "no premi". No he volgut posar la meva forma d’actuar en mans de normes que no siguin els respecte als drets humans, el foment de la igualtat, d'acceptar a tothom. M'he adonat que en aquest món hi ha molt per viure, molt per compartir...

Bé, tot això venia perquè una bona amiga, la Isabel, em va comentar que, un cop més, l’Amma venia a Barcelona i que ella, un cop més, estaria en l’organització de la visita que concentra moltissima gent al seu voltant per tenir una trobada amb l’Amma (darshan). També em va comentar que no hi vam mai representants de la ciutadania. Em va recordar els principis d'ACTUEM!, en que ens costava fer venir als nostres actes gent “important”. Sense pensar-m’ ho, li vaig dir el Síndic de Sabadell hi vindria. També va venir-hi el bon amic Síndic de Santa Coloma de Gramenet, en Fernando Oteros, i la Muntsa de la meva oficina. Va ser una trobada molt especial. És cert aquesta dona trasmet pau. Gràcies Isabel per fer-me coneixer-la!

Podeu veure'm en aquest vídeo amb l'Amma.

Dret a una bona administració

La Síndica de Greuges de Barcelona, la Pilar Malla, va encarregar al professor Joaquim Tornos un estudi sobre el Dret a una bona administració que té la ciutadania. Es pot consultar aquí. Un estudi brillant! Entre altres coses, ens recorda que l'administració municipal està present des que naixem, en les guarderies, fins que morim, al cementiri municipal. Em va semblar molt interessant, ja que ens recorda coses com que el “silenci administratiu és una mala administració”. També parla de la responsabilitat del personal de l’administració en que hi hagi una bona administració... i moltes coses més que valdrà la pena posar en pràctica. M’agradarà apropar aquest estudi a la nostra administració.

Silenci?

Arrel de l’assassinat dels dos homes a França en mans, sembla ser, d’ETA s'ha creat de nou un sentiment de repulsa, que en molts llocs va manifestar-se en un minut de silenci davant dels Ajuntaments. És un gest noble. A Suècia vaig veure un cop que ho feien posant espelmes a l’aigua. Tot el que signifiqui demostrar que estimen la Pau, és bo. Encara que costi. Encara que el lògic sentiment d'impotència davant del crim ens envaeixi. Per això és trist que en un minut de silenci, en homenatge també a la pau, (a Madrid) s’utilitzés per escridassar a representats de la voluntat popular i, a més, traient tot allò que generarà justament la “no pau”, va sortir de nou l'homofòbia, la venjança, l'odi, la violència... La violència, en aquest cas d’ETA, té més aliats del que sembla, aquesta gent que escridassava era també alidaa des del moment que ho són del foment de l’odi i de la violència contra els qui no pensen igual.

El dret a decidir

Hi ha molts amics que em pregunten que com és que no vaig a la manifestació d’avui dissabte. Independentment del que pugui pensar personalment, crec que ha de passar per davant el fet de ser el Síndic de Greuges de Sabadell, complint així el que vaig prometre en prendre possessió, que va ser allunyar-me de tot allò que pogués tenir qualsevol connotació política. Entre les decisions que vaig prendre va ser la de no anar a cap manifestació que no fos recolzada per tots els partits presents en el consistori de la meva ciutat. Només ho trencaria si fos en algun tema de flagrant violació dels drets humans.